ABEL PUJOL - Quin va ser el primer moment de la teua vida en què vas sentir i creure que volies ser pintora artística?
ÍNGRID TOST - La veritat, més que un moment exacte, crec que he anat seguint un procés. Sí que és cert que sempre m'havia cridat l'atenció el dibuix i la pintura, però més aviat com una activitat d'esbarjo que no pas una feina més professional. Per això, en els darrers anys, vaig apuntar-me a diversos cursos, amb la intenció d'aprendre més sobre les tècniques artístiques; primer de tot vaig interessar-me per la pintura a l'oli, ja que em cridava moltíssim l'atenció. Va ser el primer pas per descobrir tot un món que m'apassiona.
ABEL PUJOL - I d'aquí cap a la professionalitat.
ÍNGRID TOST - Un d'aquests cursos que vaig fer l'impartia l'artista Oriol Arumí. Vam fer una bona amistat i l'estiu de l'any 2017 em va comentar que deixava la seua feina de professor a l'escola d'art Ermengol, a Lleida, i havia pensat que jo podia impartir les classes que, fins llavors, havia anat fent ell. En un primer moment vaig dubtar però després vaig llançar-m'hi, és el que volia fer. És en aquest moment quan faig un pas més cap a la professionalitat.
A.P. - Quines tècniques artístiques has provat i quina és la que t'agrada més?
I.T. - He fet una mica de tot. Vaig iniciar-me en la pintura a l'oli i després he anat provant diverses tècniques, com el dibuix al llapis. Sí que m'agradaria destacar la tècnica body-paint que consisteix a pintar un cos humà mitjançant pintures específiques. El primer cop que vaig tenir l'oportunitat de fer-ho, durant la segona edició del festival Body Paint de Lleida, em va entusiasmar. Friso perquè es torni a celebrar el festival, que enguany ha quedat anul·lat per culpa del coronavirus.
A.P. - Quins cursos imparteixes a l'escola Ermengol?
I.T. - Fins ara he anat fent cursos de dibuix i pintura. Just enguany havíem d'engegar un curs d'artteràpia, per a majors de 13 anys, però l'esclat de la pandèmia el passat mes de març va deixar-lo en suspens; tot i així aquest mes d'agost hi haurà la represa dels cursos, entre els quals el d'artteràpia, al qual s'ha apuntat un grapat d'alumnes.
A.P. - En què consisteix una classe d'artteràpia ?
I.T. - Bé, primer de tot, he de dir que jo no sóc terapeuta, sóc artista; però sí que és cert que a través de l'art, del mateix procés creatiu, es pot millorar el benestar de la persona. Ja en els altres cursos més estàndards, parles amb els alumnes i veus que molts d'ells venen a l'escola perquè, a banda que els apassiona l'art, durant la classe també senten un moment de desconnexió, concentració en l'obra que estan realitzant i un cert aïllament respecte a la vida quotidiana. Precisament això és el que volem potenciar amb el curs d'artteràpia, fer que la gent deixi fluir els seus sentiments més positius a través de l'art.
A.P. - El mural que engalana l'entrada del Soleràs és el primer treball que fas d'aquestes característiques al poble?
I.T. - Sí, mai havia fet una obra d'aquestes dimensions, ni al Soleràs ni enlloc. Bé, al poble sí que havia fet alguns petits treballs, com algunes obres pictòriques a l'obrador d'El Desig Més Dolç, també vaig donar un cop de mà als joves a l'hora de pintar un mural a la penya del Tarròs, però d'aquestes característiques és el primer. No havia pujat mai a una grua per dibuixar i pintar, però la veritat és que em va agradar moltíssim.
A.P. - Tens alguna obra programada a curt termini a les Garrigues?
I.T. - D'aquestes característiques no, però des de l'Ajuntament del Soleràs ja m'han avançat que compten amb mi per tal de fer més obres com la del mural de l'entrada de cara a l'any que ve.
A.P. - Per acabar, com veus l'escena artística local i provincial?
I.T. - Sincerament, crec que la distància artística de Lleida respecte a les ciutats de l'entorn s'està reduint. S'està fent molt bona feina quant a formació i promoció de l'art local i crec que el planter d'artistes lleidatà és molt i molt bo.
