Nerea Hernández Activista social i membre del projecte de masoveria urbana La Llavor

La masoveria urbana ha vingut per quedar-se

Castelldans, 1996.  Acaba d'arribar dels camps del sud de França, on ha sumat una nova campanya de la fruita a la seua esquena, però la Nerea no s'agafa vacances; just tornar a La Llavor ja ha trobat una nova feina, aquesta d'un vessant més social, mentre continua amb pas ferm en la seua lluita per plantejar i fer possibles noves alternatives d'organització popular.

Abel Pujol - Com definiries el concepte de masoveria urbana?
Nerea Hernández -
Primer, m'agradaria deixar clar que per a mi la masoveria urbana és un món bastant nou, ja que només he participat en un d'aquests projectes. La masoveria urbana és una iniciativa que sorgeix a partir de la necessitat dels joves d'emancipar-nos en un context econòmic difícil, on molts de nosaltres tenim pocs recursos econòmics per poder optar a un habitatge en un mercat immobiliari com l'actual. Llavors, la idea que va sorgir va ser fer un registre de tots els edificis en estat d'abandó de la ciutat de Lleida i, a partir d'aquí, vam anar a parlar amb els propietaris per tal d'oferir-los un contracte on nosaltres ens comprometem a rehabilitar certs aspectes de l'habitatge a canvi que ells ens hi deixin viure durant un període de temps.  

A.P. - Tenies experiència prèvia en el món de la construcció abans d'entrar al projecte?
N.H. -
Bé, cal dir que l'edifici on estem realitzant el projecte de masoveria urbana ja tenia les mínimes condicions necessàries per tal de viure-hi. El que hem anat fent fins ara és impermeabilitzar el terrat, pintar les parets, etc. És una feina més enfocada a posar al dia l'habitatge. Tots els que formem part del projecte tenim moltes ganes d'aprendre mentre treballem i també hem de dir que rebem ajuda d'altra gent. De fet, vam organitzar una jornada de portes obertes on tothom qui volgués podia venir a ajudar en la rehabilitació i la resposta va ser molt bona.

A.P. - Així doncs, se us podria considerar com una empresa col·laborativa?
N.H. -
Bé, la filosofia del projecte és la de fer-ho tot entre tots però jo ho englobaria més en l'esfera del voluntariat. Ningú rep una compensació econòmica per la feina que fa a l'habitatge. El que sí que intentem és crear una xarxa o un sentiment de comunitat entre les diferents persones que formen part del projecte i la gent que ve dels moviments socials que ens dona suport, ens ajuda i creu en el nostre projecte.  

A.P. - A la fi, el que esteu creant és una alternativa dins l'actual model d'habitatge a la ciutat?
N.H. -
Sí, la relació que s'estableix entre el llogater i el propietari es dona a través d'un contracte de cessió d'ús de l'habitatge on hi han de constar els compromisos que adquereix l'arrendatari en forma de rehabilitació de l'espai i els del arrendador quant al període de temps d'ús establert. 

A.P. - Sou pioners a la província?
N.H. -
Ens consta que sí, almenys a Lleida ciutat. Per això vam decidir posar-li el nom de La Llavor, ja que era l'inici d'un model d'habitatge alternatiu a la Terra Ferma. A partir de la nostra masoveria, mitjançant el mateix propietari, va sorgir-ne al poc temps una de nova. En l'àmbit català, ens va donar molt suport l'associació Masoveria Urbana per la Llar Alternativa La Mula, de Barcelona, que es dedica a recollir en un arxiu totes les experiències que es duen a terme de masoveria urbana, a més d'oferir un assessorament clau en l'aspecte burocràtic.

A.P. - Creus que la masoveria urbana es pot anar consolidant en el temps o només és un model urgent de resposta a la situació actual?
N.H. -
Ha vingut per quedar-se. La realitat és que al parc immobiliari actual hi ha molts edificis en estat d'abandó o semiabandó que necessiten unes reformes que potser el propietari, per iniciativa pròpia, no se'n pot fer càrrec. Per altra banda, estem veient com els joves tenen molts problemes per emancipar-se. Mitjançant la masoveria urbana es pot aconseguir un guany per totes dues bandes.

A.P. - Consideres que hi ha prou possibilitats perquè la masoveria urbana pugui estendre's pel territori, també a les Garrigues?
N.H. -
Sí, sens dubte. Estem veient com cada cop més pobles s'interessen per la masoveria al nucli urbà, ajuntaments com el de les Borges o la Granadella han tingut iniciatives en aquest sentit. De fet, a finals d'aquest mes, el dia 31, farem una xerrada a la Granadella per explicar la nostra iniciativa. Hem de ser conscients que als pobles petits els joves també tenen problemes per accedir a un habitatge, ja que molts edificis són antics i no es poden llogar.

A.P. - La masoveria sempre ha estat un concepte del món rural; un dels objectius del projecte és introduir vincles solidaris i afectius, més típics d'un poble, entre els ciutadans? 
N.H. -
Hauria de ser així, el que sí que hem notat és que entre les masoveries que som ara a Lleida hem anat creant uns vincles de familiaritat semblants als que hi pot haver en un poble petit. Cuidem els uns dels altres. Segurament, com més siguem, podrem anar fent créixer progressivament aquesta família masovera.