Laura Quintana - Com va començar la seua relació amb la literatura?
Alícia Gili - Sempre m'ha agradat escriure, amb 7 anys vaig guanyar un concurs de literatura infantil, però realment m'hi vaig posar de debò quan vaig descobrir Relats en Català -relatsencatala.cat-, un lloc web on qualsevol autor pot publicar relats en català i, un cop el relat apareix al web, tothom que ho desitgi pot valorar-lo i afegir comentaris per millorar l'obra i així ajudar-nos entre tots. Va ser a través d'aquest web on vaig conèixer diversa gent  amb qui escric, com Ferran d'Armengol, Edgar Cotes o Sílvia Romero. 

L.Q. - Quines són les novel·les que ha publicat com a autora fins al moment?
A.G. - Iskander, un viatge a la màgia dels llibres va ser la primera novel·la que vaig publicar, juntament amb Sílvia Romero, i va guanyar el premi Ciutat de Lleida 2006. L'any 2010 va sortir la meva segona novel·la, premi ­Columna Jove, també amb Sílvia Romero, El camí del Bandama Vermell, i l'any 2016 vaig publicar El camino de los ancestros, una novel·la de fantasia èpica escrita a quatre mans amb Carlos ­Castro. A més, he participat en diversos reculls, Històries de les Terres Albes i altres relats fantàstics, Bestiari i Monstruari. I més recentment, l'octubre del 2018, vaig treure, també amb Sílvia Romero, El donyet perdut. 

L.Q. - Granyena de les Garrigues és un bon escenari d'inspiració a l'hora d'escriure literatura fantàstica? 
A.G. - Sí! Com a escriptora m'agrada molt escriure a Granyena perquè el paisatge et dona la sensació de calidesa, sobretot a la primavera amb la Granyena florida. El relat que vaig escriure per al llibre Bestiari està basat en un personatge mític de les Garrigues, que protegeix la natura de tot aquell ésser que la faci malbé. Així doncs, en aquest relat el lector pot trobar diversos paisatges de les Garrigues, com el seu secà i les oliveres. 

L.Q. - El gènere amb què més treballa és el fantàstic, però també està especialitzada en ­història de l'Àfrica. Això es plasma en alguna de les seues novel·les?
A.G. - Sí, El camí del Bandama Vermell, basada en fets reals, s'inspira en la història dels nens i nenes soldats de la Costa d'Ivori. És una experiència que vaig viure en primera persona i que es plasma en la novel·la. Però el que realment m'agrada escriure, i editar, és literatura de ficció. 

L.Q. - Dirigeixes l'editorial EdicionsSECC. Com passa una escriptora a endinsar-se en l'aventura editorial?
A.G. - A Catalunya el gènere fantàstic és poc reconegut i, si bé trobem traduccions d'autors forans, és poc comú trobar obres de ficció escrites directament per autors de la terra. Així doncs, com a escriptora vaig trobar aquest buit en les editorials catalanes i vaig veure la necessitat d'una editorial que apostés per autors novells catalans i que els donés una primera oportunitat en el món de la literatura de ficció. És així com va aparèixer Edicions SECC l'any 2016. 

L.Q. - I a què fa referència el seu nom, SECC? 
A.G. - Són les inicials de l'empresa Serveis Educatius Carles Canudas, d'on va sorgir l'editorial. Aquesta empresa va néixer amb l'objectiu d'incentivar la lectura entre els més joves, per tant abans que editorial érem, i som, una empresa que dona serveis educatius a biblioteques i escoles. 

L.Q. - Com a editora, què busca en una novel·la per incorporar-la al catàleg de l'editorial? 
A.G. - Principalment que els autors i autores siguin del territori català i evidentment escriguin en català, ja que els referents que tenim de literatura fantàstica majoritàriament són anglòfons i considero que a casa nostra tenim una literatura i una tradició literària oral molt maca i molt interessant que s'està perdent. 

L.Q. - En els últims anys han aparegut múltiples plataformes d'autoedició. Veu la figura de l'editora amenaçada?
A.G. - Les petites editorials fem una feina més personalitzada, en canvi l'autoedició això no t'ho permet perquè la maquetació és automàtica. Però també és la manera que l'autor novell pugui donar-se a conèixer. Per tant, amb matisos i de manera diferent, les petites editorials i l'autoedició compartim el mateix objectiu final. 

L.Q. - Si pogués escollir un llibre per editar ara mateix, quin seria?
A.G. - Les obres del britànic Terry Pratchett es troben en tots els idiomes del món menys en català. Em faria il·lusió poder traduir-ne alguna.