Carlos Pascual Sobreestant

Durant els propers anys, hi haurà un dèficit de sobreestants al nostre país

Juncosa, 1975. El Carlos sempre ha estat un cul inquiet, per això la professió de sobreestant li va com l'anell al dit. Va començar a l'obra com a peó i, gràcies a la passió que sentia per aquest món, va anar formant-se i escalant en la jerarquia. Des del 2018 és president de l'Associació de Sobreestants de Catalunya, l'única del país que aglutina aquests professionals. La il·lusió per la feina ben feta la manté intacta, com si cada dia li prengués totes les mides.

ABEL PUJOL - A què es dedica un sobreestant?
CARLOS PASCUAL -
És el tècnic especialista en obra civil i edificació. Resumint-ho molt, podríem dir que el sobreestant toca tots els pals d'una obra, és una figura imprescindible per assegurar que els projectes es duguin a terme sota una gestió correcta i de qualitat, seguint uns paràmetres establerts. És el qui pren les mides, qui controla pressupostos, els ulls de l'enginyer o del topògraf, sense ser capatàs, ja que, de vegades, no té relació directa amb els operaris. La figura del sobreestant remet a la polivalència dins de qualsevol obra. 

A.P. - Creus que aquesta professió està prou valorada al nostre país?
C.P. -
Et diria que sí. De fet des de l'Associació de sobreestants, una de les tasques primordials que tenim és potenciar i divulgar la figura del sobreestant arreu. Volem continuar treballant perquè la figura del sobreestant continuï sent un tècnic imprescindible en l'obra i indispensable per garantir-ne una bona gestió i qualitat. 
Som una figura prou valorada i també s'ha de dir que és una feina ben considerada.

A.P. - I com entres tu en aquest món, sempre t'havia cridat l'atenció o va ser per una casualitat?
C.P. -
Des de ben jove que he treballat a l'obra; m'encanta fer-ho. Vaig començar com a peó i sempre em fixava en la figura del sobreestant, per la seua polivalència. Després, un company topògraf em va explicar que per ser un bon sobreestant s'ha d'estimar l'obra, t'hi has de sentir bé, a gust, com és el meu cas. Per això, em va animar a fer els cursos corresponents per treure'm el títol, que avui s'obté cursant un cicle superior a l'Escola de Sobreestants de Tàrrega, i a partir de llavors ja he anat exercint la professió, que encara avui m'apassiona com el primer dia. 

A.P. - L'any 2018 accedeixes al càrrec de president de l'Associació de Sobreestants de Catalunya, l'única associació del país que aglutina els professionals del sector. Quins objectius et vas marcar?
C.P. -
Abans que res, voldria destacar tots els companys de junta, que s'esforcen cada dia per fer més gran i millor l'associació. Dit això, l'objectiu principal que ens vam marcar com a associació és potenciar i divulgar la figura del sobreestant, promoure la formació de reciclatge, vetllar per la borsa de treball i ser un enllaç que assessora i col·labora constantment amb les empreses del sector, ajudant-les a trobar el perfil idoni per al seu capital humà. 
Durant aquests més de 30 anys l'Escola de Sobreestants ha format tot el que som els sobreestants.

A.P. - És una professió molt demanada?
C.P. -
Sí, sense dubte. Des de l'associació gestionem una borsa de treball i et diré que l'any passat vam tenir fins a 90 ofertes de treball, de les quals només en vam poder cobrir un 30%. Hem de ser conscients que amb l'esclat de la bombolla immobiliària, l'any 2009, la demanda de sobreestants va baixar molt, la contracció del sector ens va afectar de ple. De fet, l'any 2012 no vam rebre ni una sola oferta de feina. Això va provocar que no hi hagués nous alumnes que asseguressin el relleu. D'ençà de l'any 2017, la inèrcia en l'oferta de llocs treball ha anat a l'alça i pensem que els propers anys faltaran més sobreestants. 

A.P. - Parlant de crisis, com afronteu les conseqüències derivades de l'esclat de la pandèmia del coronavirus, que també ha provocat endarreriments d'obres o suspensions de projectes?
C.P. -
Ho encarem amb optimisme. Veiem que la figura del sobreestant cada cop té un paper més central en el sector. Sí que és cert que en qualsevol crisi sempre hi ha moments més delicats, però des de l'associació hem treballat i treballem amb l'esperança que la millor formació sempre reverteix en més oportunitats per als nostres associats. A més, crec que ara podem fer sentir més la nostra veu perquè no hi hagi intrusions professionals als nostres llocs de treball. Actualment l'Associació no pot cobrir les ofertes laborals de la seua borsa de treball per manca de titulats.