Als anys 70 va arribar un mestre a Vinaixa que, a més de mestre, era jugador d'hoquei amb el Llista Blava. Es deia Josep Maria Roy i, en el temps que va exercir al poble, va donar un fort impuls a la pràctica esportiva en general. D'aquella època és l'auge del patinatge local, del cros, del bàsquet i, especialment, de l'hoquei patins. En total, més de 150 nois i noies de Vinaixa estaven federats.

El futbol feia més de 20 anys que havia desaparegut i l'afició es va centrar en l'hoquei, en què es van formar fins a cinc equips! Dos d'alevins [foto], dos d'infantils i un de juvenil que, posteriorment, seria el conjunt sènior. I tot sense cap jugador de fora, tots vinaixencs. S'entrenaven els dimarts i els divendres, de 10 a 12 de la nit, en pista descoberta, darrere de les escoles (on avui juga l'equip femení de futbol sala), fos primavera o fos hivern. "Hi havia dies que bufava un taro...", explica Fernando Mas, un amant de l'esport que hi tenia el fill jugant i anava als entrenaments. Amb el temps, Roy li va demanar que l'ajudés i, finalment, quan el mestre va ser enviat a una altra destinació, Mas va passar a ser l'entrenador [foto]. "Em va deixar escrits uns esquemes i em guiava amb allò", explica. La tasca no era fàcil i carregar el pes de cinc equips era una feina ingent. Entrenaments, desplaçaments... Els dissabtes, reunió amb els pares per decidir a qui li tocava portar la canalla. I és que quasi tot el sacrifici en aquest sentit requeia sobre les famílies. I l'hoquei, per material, no és un esport barat. Inicialment, a més, el Vinaixa jugava contra equips tant de la província de Lleida com de Tarragona, d'Alcanyís a Reus, d'Andorra a Vila-seca. Per sort, l'afició local responia i els diumenges de partit a casa, la pista estava plena. L'any 1982, l'infantil va ser campió de Catalunya i el 1983 ho va ser l'aleví. A finals dels 70, un equip cadet va ser subcampió d'Espanya, perdent a la pròrroga contra el totpoderós Barça.