AGRICULTURA
- Les Borges Blanques

Nova vida per a l’artèria que subministra l’aigua a les Borges

La col·lectivitat 19 ha impulsat la instal·lació d'una nova canonada que substitueix la dels anys 30 i amb què preveuen estalviar torns de reg i electricitat a les estacions de bombeig.

L'aigua que surt de l'aixeta de totes les cases de les Borges, la que es fa servir a les granges i als polígons i la que rega les finques de bona part del terme prové d'un mateix lloc: la séquia superior, que neix al Collet, voreja tot el poble i arriba al Mas Colom; quilòmetres de séquia, amb tot un entramat de ramificacions pel subsòl urbà. Poc després del seu naixement, tot just creuar la carretera d'Arbeca, l'aigua entra en una canonada subterrània, el sifó del Trull -o de Mirabella-, construïda als anys 30 per estalviar els més de 5 km de tomb que feia el traçat original de terra per esquivar el canal d'Urgell. 

Deteriorament
La canonada creuava el canal per sota en dos punts i, darrerament, havia donat senyals de mal estat. Rebentades que feien brollar l'aigua a pressió, sobre les quals s'abocava formigó per salvar l'emergència. El 2015, la col·lectivitat de regants núm. 19, responsable del conducte, ja va sol·licitar una subvenció pública, però li va ser denegada. Finalment, l'any passat en va obtindre una de la Generalitat per modernitzar les xarxes de regs, va començar les obres a l'octubre i aquest hivern s'han donat per acabades. 204.000 euros de pressupost, dels quals 70.000 han vingut a través de la subvenció, 18.000 amb un ajut de la Comunitat General de Regants del Canal d'Urgell i la resta s'ha assumit amb fons propis, sense necessitat de derrames als socis partícips. L'Ajuntament, per la seua banda, ha eximit la col·lectivitat del cost de la llicència d'obres. De fet, el consistori, en tant que usuari de l'aigua, també n'és soci, amb un pes de prop del 40%. 

Obres delicades
"De totes les obres que hem fet a la séquia, aquesta és la que quedava, la que havíem anat ajornant, però s'havia de fer, allò podia petar un dia o altre", explica Llorenç Planella, síndic de la col·lectivitat. "De fet, la vella estava més malament del que ens pensàvem", afegeix Albert Torrent, president. 

Si es volia treure la vella i posar-ne una de nova al seu lloc, però, hi havia un escull insalvable: a l'estiu, en plena època de reg, era impossible tallar l'aigua, i durant la resta de l'any, només hi ha tres setmanes de cada mes que no baixi aigua, un temps del tot insuficient per poder intervenir. Cada tres setmanes, el canal ha de donar aigua al poble i, tot i disposar d'un gran pantà de coixí, qualsevol imprevist hauria sigut un risc molt gran. S'ha optat, per tant, per fer una canonada nova en paral·lel, quasi a tocar de la vella. 510 metres. "La por més gran era no tocar el tub vell", explica Planella.

I no només això, sinó que el pas de la rasa nova en alguns punts ha estat especialment delicat, amb molt poc espai de maniobra per a les màquines i a la vora d'edificacions sense fonaments. Els quatre metres de servitud han estat a vegades insuficients i s'han hagut d'ocupar finques, fins i tot talant alguns arbres, amb les corresponents negociacions i compensacions. Per creuar el canal, a més, s'han hagut de rebentar les parets i refer-les. Finalment, però, tot ha anat sobre el previst i la col·lectivitat es mostra molt satisfeta amb l'empresa, Acsa-Sorigué. S'ha pogut conservar, a més, una antiga casilla de canaler.

Regs més àgils
Un dels problemes de la canonada vella era que no absorbia tota l'aigua que li donava el canal, de manera que la séquia quedava a punt de sobreeixir i es generaven embussos en alguns punts, cosa que obligava la col·lectivitat a tenir estacions de bombeig per retornar l'aigua cap a la séquia. Ara, el diàmetre és més gran, l'interior galvanitzat i l'aigua llisca molt més ràpid i sense embussos. Dels 60 l/s que podia admetre el sifó ara són 80, "dos regs més ben bons", diu Planella. És com si cada tros tingués una altra sortida de reg, i això permetrà escurçar els torns, a més de l'estalvi energètic de no haver de bombar tant. "Si en ple estiu podem estar 13 dies no n'hauríem d'estar 16 o 17", explica el síndic.

Quan comenci la nova campanya de reg, els pagesos de les Borges -i part d'Arbeca, Juneda i la Floresta que també abasta la col·lectivitat- haurien de notar un canvi substancial. Quant als usos domèstics, poca cosa es notarà a les cases, però queda la tranquil·litat de tenir garantida la principal via d'entrada d'aigua al poble.