RELIGIÓ

Quatre particularitats de Setmana Santa a les Garrigues

La celebració de la Setmana Santa sol seguir un mateix patró arreu, però hi ha llocs que incorporen elements singulars.

(foto: Xavi Minguella)

La Granadella és, tal vegada, el poble garriguenc on els actes de Setmana Santa tenen més rellevància social i afluència d'assistents. La catalogació recent dins el patrimoni festiu català ha ajudat, a més, a rellançar la tradició. Aquesta és una singularitat de la comarca que se suma a altres potser menys seguides però que també fan que aquests dies siguin especials en alguns municipis. En alguns casos es tracta d'actes que s'havien perdut i s'han recuperat, i altres s'han anat celebrant des de dècades enrere pràcticament de forma ininterrompuda, i s'ha aconseguit fer els relleus generacionals perquè es mantinguin.

1.El singular Desclavament de la Granadella
Serà el segon any que el Desclavament i la processó de l'Encontre de la Granadella es representaran sota la catalogació d'element festiu patrimonial d'interès nacional [v. pàg. 32]. La del Divendres Sant és una cerimònia única a Catalunya, documentada per primera vegada el 1787, en què es despenja un Crist articulat, cosa també singular. L'església a les fosques, el silenci absolut, el ressò de les llances i el repic dels tambors generen una espectacularitat que fa que el temple s'ompli de gom a gom, també de gent vinguda de fora. La processó de l'Encontre es fa el Diumenge de Resurrecció i és única a la província. Fins al 25 de març se'n pot veure una exposició a Lleida.

2.La dansa de la Moixiganga arrela a Arbeca 
Fa 11 anys, l'Esbart Dansaire d'Arbeca va recuperar la dansa de la Moixiganga sobre la passió, mort i resurrecció de Jesús, un seguit de coreografies que representen diferents escenes d'aquestes etapes de Jesucrist i que es fan dins l'església. Des de fa quatre anys, a més, el conjunt es complementa amb la dansa del Mortitxol, un ritu funerari d'origen valencià que se celebrava per la mort d'un albat. Arbeca té història llarga amb les danses d'origen valencià, com el Ball de Valencians, un antecedent dels castells que a la vila garriguenca està documentada des de principis del segle XIX fins al 1910. El 1925 i 1926, com a mínim, es va tornar a fer.

3.Les caramelles, un bastió de la cultura popular
Se'n canten en diversos municipis de la comarca, com Juneda, les Borges i l'Albi, però és a Juneda on tenen més seguiment i el costum està més arrelat. Des del 1927 les canta la Massa Coral Els Cantaires, tret d'un parèntesi als anys 70, i són l'acte principal del calendari d'aquest cor masculí. No solen ser cants religiosos, sinó que tenen més a veure amb la celebració de la primavera i, probablement, la fi de les privacions de la llarga Quaresma. Hi predomina el caire laic i fins i tot satíric. El mateix cor les representa també a les Borges uns dies després. A l'Albi, al voltant de l'any 2000 es va recuperar la tradició amb el cor parroquial, al qual s'afegeixen veus infantils.

4.Les desfilades d'armats es mantenen vives
Un dels elements vinculats a la Setmana Santa són els armats, un grup de persones vestides de soldat romà que recreen la guarnició de legionaris del governador Ponç Pilat. El grup, amb llances i estendards, camina al pas i fa maniobres de tropa. A Alfés, la tradició es perd en el temps i es va renovant. Un altre poble amb presència històrica d'armats és el Soleràs, on les processons estan arreladíssimes i són concorregudes, una de les quals, la de l'Enterrament, fa el tomb al poble. Hi participen també infants vestits com a personatges de la Passió. També a Juneda i les Borges hi ha armats que acompanyen les respectives processons.

-----------------------------------------------

L'Ofici de Tenebres es perd a Granyena
Fa dos anys, a Granyena es va recuperar una curiosa celebració que s'havia perdut als anys 60, l'Ofici de Tenebres. Antigament, es feia un estrèpit amb carraus, "matar jueus", per simbolitzar la venjança per la mort de Jesucrist. L'església romania a les fosques, només il·luminada per un canelobre de 15 espelmes, i se n'apagava una a cada psalm; quan s'apagava l'última esclatava el soroll. L'any 2016, la tradició es va recuperar, actualitzada, amb els càntics en català i substituint l'estrèpit per un efecte musical. Tot i els intents del Centre d'Estudis Locals, però, la recuperació només va ser aquell any i no ha estat possible donar-li continuïtat. Les processons sí que es mantenen.