PATRIMONI
- Arbeca

L’excavació als Vilars, amb menys gent i menys durada

La paralització durant mesos del concurs públic d’ajuts ha fet prescindir la UdL del curs teoricopràctic d’estiu i dels estudiants que venien d’altres universitats.

Aquesta serà la 34a campanya d’excavacions a la fortalesa ibera d’Arbeca. FOTO: Arxiu

El 25 de juny va començar la 34a campanya d'excavacions arqueològiques a la fortalesa dels Vilars d'Arbeca i ho va fer amb la meitat de personal que anys anteriors i amb una durada prevista d'una setmana menys que l'habitual. Segons explica la Universitat de Lleida, responsable dels treballs, això es deu al retard en els ajuts de la Generalitat pel context polític dels darrers mesos, que ha paralitzat el concurs públic per a projectes quadriennals de recerca en arqueologia i paleontologia per al període 2018-2021. "No saber el finançament que rebran els projectes presentats, encara no avaluats, condiciona de ple els treballs d'enguany", diu Emili Junyent, exdirector del Grup d'Investigació Prehistòrica de la UdL i expert en el jaciment arbequí. Aquesta incertesa en els diners amb què es podrà comptar o no ha fet prescindir, per exemple, del curs teoricopràctic d'arqueologia que es feia habitualment dins la Universitat d'Estiu de la UdL, ja que el centre no podria assumir els costos d'acollida d'estudiants de totes les universitats.
L'equip d'enguany el formen una quinzena de membres del Grup d'Investigació Prehistòrica i estudiants d'Arqueologia del grau d'Història, que hi treballaran fins al 7 de juliol.

Fossat en sec
Tot i les limitacions de recursos, els arqueòlegs treballaran en dues zones diferents. Extramurs, s'analitzaran  les defenses que van començar a aparèixer a l'anterior campanya d'excavacions, un fossat davant de la muralla, entre la porta i la torre situada al sud. "La lògica convida a pensar en l'existència d'un fossat similar al cantó nord, que entre els dos estrenyerien l'accés a la torre-porta", assenyala Junyent. Es tractaria, doncs, d'un fossat segmentat, estret, que es combinaria amb el característic camp frisó o barrera de pedres en la defensa avançada. Aquest fossat, però, hauria funcionat en sec, sense tenir res a veure amb el gran sistema inundable que s'inauguraria en etapes posteriors. D'altra banda, a l'interior del recinte els treballs se centraran en l'arquitectura domèstica, en especial en la placeta dels forns de l'etapa inicial del poblat. El grup vol avançar en la interpretació d'aquest espai com un obrador de pa comunitari.