El 25 de juliol de 1938, ara fa 80 anys, començava un episodi crucial, cruent i llarg, de la Guerra Civil, la Batalla de l'Ebre. El gruix principal de l'ofensiva republicana per recuperar terreny perdut es trobava a les comarques de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, però l'operació comptava també amb maniobres destacades en altres punts del riu, com és el cas de la població garriguenca d'Almatret, que va tenir un paper inèdit a Catalunya, al ser cruïlla de dos fronts, el de l'Ebre i el del Segre, però al mateix temps molt poc conegut. La situació estratègica d’Almatret, de fet, ja era evident al començament del conflicte, quan es va fortificar el Cingle de la Pena l’estiu del 1936, dins el que era una gran segona línia de l’Ebre al Pirineu.
Segons explica l'historiador Andreu Caralt a l'estudi sobre aquest aspecte que es va presentar al gener a Almatret [v. SomGarrigues, núm. 467], a partir del 19 de juliol les tropes encarregades de fer el pas del riu es comencen a apropar als punts assignats. L'operació és complexa, admet el cap de l'Exèrcit de l'Ebre Modesto, per l'amplada del riu, per la pobresa de mitjans, per l'absència de suport de l'aviació, per les dificultats de disposar dels tancs i l'artilleria, per la possibilitat que l'enemic provoqués avingudes d'aigua i per les dificultats d'evacuar els ferits un cop superat el riu, però la confiança en l'èxit és absoluta.
La idea és creuar per diversos punts al llarg del riu i establir un cap de pont al voltant de Gandesa. Pel que fa a Almatret, es tracta d'ocupar Faió, en mans franquistes, avançar cap a la carretera entre Fraga i Maella i conquerir Nonasp i Favara, unes maniobres que també han de servir de distracció per facilitar l'ofensiva de més al sud. Durant els dies previs s’ha anat concentrant material i soldats a la zona. Ho recorda encara algun testimoni, que va veure arribar moltes barques i una gran quantitat de soldats i cavalls. La nit del 22 al 23 de juliol, les tropes de la 42a Divisió se situen ja prop de les aigües, concretament al nord del terme, al barranc de l'Aiguamoll, prop de la mina Pilar i del poble de Mequinensa. La unitat compta amb una quinzena de barques, una passarel·la flotant de suro i un pas de barca per al material pesat. Entre els combatents hi ha, curiosament, l'almatretà Joan Arbonés, que havia estat alcalde del poble i s'havia enrolat voluntari a l'Exèrcit de l'Ebre.
Al vespre del 24 de juliol, segueix explicant Caralt, es dóna el sopar els soldats i aquests reben les instruccions dels respectius comandants. S'informa que en les immediates hores es creuarà el riu, que l'objectiu és salvar València i que les tropes han de creuar en silenci, sense disparar un tret fins a nova ordre. Els comandants desitgen bona sort als soldats. A continuació, se'ls entrega 100 cartutxos de bales addicionals i bombes de mà de tipus pinya. Els soldats s’omplen les butxaques de munició i, amb l'arribada de la nit, comencen a marxar en fila índia fins a l’aigua, on ja hi ha les barques esteses. Després d'una hora i mitja de preparatius, amb les mans agafades els uns als altres per no ser emportats pel fort corrent, comença l'embarcament entre els barrancs de l'Aiguamoll i de les Canotes. És negra nit. La batalla de l'Ebre ha esclatat.
Visita guiada a la zona aquest dissabte
Amb motiu de l’inici de la batalla de l’Ebre, l'empresa de turisme de memòria Terra Enllà ha programat un calendari especial d'activitats, que inclou rutes guiades entre el 21 i el 29 de juliol, algunes de les quals inèdites, per escenaris del front de l'Ebre a les comarques de la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Priorat i també a Almatret. En aquest cas, la sortida és el el dissabte 28, a un quart de set de la tarda des de la plaça Major. Es visitarà el monument a les víctimes del bombardeig del 12 d'octubre de 1938 i la imponent fortificació soterrada del Cingle de la Pena. L’experiència acabarà amb la degustació de cervesa artesana i coca de recapte al mateix mirador. L’activitat dura unes tres hores i té un preu de 20 euros per adult.
