POLÍTICA
- Les Borges Blanques

Enric Mir va denunciar el regidor de la CUP l’estiu passat

L'alcalde de les Borges volia que Farran es retractés d'una informació sobre contractació de joves i el Jutjat de Pau va citar les parts la mateixa setmana del referèndum.

(foto: Xavi Minguella)

L'alcalde de les Borges, Enric Mir (PDeCAT), va sol·licitar a finals de juliol de 2017 al Jutjat de Pau que se cités el regidor de la CUP, Josep Farran, a un acte de conciliació previ a la interposició d'una querella criminal per injúries i calúmnies. L'alcalde considerava fals que, tal com havia afirmat la CUP al maig, un 40% dels joves contractats per l'Ajuntament per a feines puntuals entre el 2015 i el 2017 fossin familiars de regidors o de treballadors municipals i exigia a Farran que es retractés de l'afirmació i fes pública una nota de premsa de disculpa. Mir volia que Farran fes constar que el consistori no havia contractat en aquell període cap familiar de regidor, tot i que en una nota de premsa anterior l'equip de govern n'admetia un i deu amb vincles directes amb treballadors, una xifra, però, que considerava "insignificant". A la queixa de la CUP es feia esment a l'absència d'anuncis de convocatòries públiques per cobrir les places i demanaven la creació d'una borsa de treball per a ocupacions d'aquest tipus [v. SomGarrigues, 450].

La setmana del referèndum
Rebuda la denúncia, el Jutjat de Pau va fixar l'acte de conciliació pel dilluns 25 de setembre. L'acte, però, no es va celebrar per absència del regidor de la CUP. La formació anticapitalista ha fet públics els fets aquest novembre, en una crida al conjunt de l'independentisme de les Borges a participar en una assemblea oberta que ha convocat per "pensar i definir, entre totes, l'espai republicà a les Borges" de cara a les properes eleccions municipals. En aquesta crida, la CUP es refereix a la denúncia com una "distorsió gravíssima al clima de col·laboració institucional i popular", i assenyala que la citació judicial venia precedida per l'ajornament, per part de la CUP, de la presentació de la moció sobre la polèmica borsa de treball "i la claríssima voluntat de la nostra formació de deixar enrere el clima de crispació de l'Ajuntament". Els cupaires recorden, per exemple, que van ser ells qui van proposar el format i la difusió de l’acte del 20 de setembre -quan Farran ja tenia la cita al jutjat cinc dies després-, de suport als alcaldes davant de les amenaces de la fiscalia amb relació a l'1-O.

Denúncia 'congelada'
La incompareixença de Farran a l'acte de conciliació obria la porta que Mir elevés la denúncia a querella però, passat més d'un any, no hi ha hagut moviments en aquest sentit. "No me n'he ocupat, he tingut altres temes, com la Diputació i altres, però l'advocat ho té sobre la taula i n'haurem de fer una valoració", explica l'alcalde a SomGarrigues.