La Direcció General de Memòria Democràtica, que depèn del Departament de Justícia, ha identificat dues noves víctimes de fosses de la Guerra Civil. Es tracta d'un soldat republicà nascut a Ripoll i d'un soldat franquista originari de Fuentemolinos (Burgos). Els dos homes estaven enterrats a la fossa del Soleràs, oberta la tardor del 2017 i on els arqueòlegs van trobar un total de 146 individus, xifra que la fa, fins ara, la més gran excavada a Catalunya.

Els dos soldats han estat identificats amb el Programa d'identificació genètica, que compta amb una base de dades on hi ha perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de les restes humanes localitzades en fosses. Si un cop creuades les dades hi ha coincidència, la víctima pot ser identificada. En aquest cas, l'ADN de les restes òssies ha coincidit amb la genètica dels respectius nebots.

Concretar el germà
El soldat republicà és un dels germans Joan i Josep Maria Sabatés Homs. Ambdós van néixer a Ripoll i van viure després a Torelló i ambdós van morir a la Guerra Civil. Un cop trobada la coincidència genètica, seran els estudis antropològics els que determinaran de quin dels dos germans es tracta. Sigui quin sigui, el nebot desconeixia que tenia un tiet enterrat al Soleràs.

Pel que fa a l'altre cos identificat, és el de Modesto Sualdea García, un dels 25 soldats franquistes que es van enterrar en una de les quatre rases de la fossa, disposats d'una manera molt més ordenada i amb restes d'indumentària personal. Cada un d'aquests tenia una plaqueta amb un número, que es corresponia amb una llista de soldats caiguts al front i que l'Ajuntament del Soleràs va enviar el 1960 al Govern Civil de Lleida en el marc d'una operació a gran escala d'exhumacions i trasllats al Valle de los Caídos. En aquest cas, no es van arribar a exhumar ni traslladar i ara, tècnics de la Direcció General de Memòria Democràtica han aconseguit contactar amb els familiars, que viuen a Fuentemolinos. Una mostra genètica enviada per correu ha permès certificar, també, la coincidència. Pròximament, la Generalitat tornarà les restes als familiars.

Mateix espai
Una de les particularitats de la fossa del Soleràs és aquesta coincidència en un mateix espai de cossos de soldats republicans i de cossos de soldats franquistes. Això es deu a l’existència, primer, d’hospitals de guerra propers, que acollien ferits republicans de la batalla de l’Ebre i del front del Segre. Un cop les tropes franquistes van creuar el Segre a finals de desembre de 1938 i van iniciar l’ofensiva sobre Catalunya, alguns dels seus difunts a la batalla de les Garrigues van ser enterrats també al mateix lloc, aprofitant les rases que s’hi havien obert. 

Sis persones identificades al Soleràs
Amb aquestes dues noves identificacions, el Programa d'identificació genètica ja ha permès posar nom i cognom a set persones localitzades en fosses de la Guerra Civil, sis de les quals estaven enterrades al Soleràs. Com ja s'ha fet amb la resta d'identificats, la Direcció General de Memòria Democràtica retornarà pròximament les restes dels dos soldats a les seves famílies. Els altres cinc identificats són Elio Ziglioli, localitzat en una fossa de Castellar del Vallès, i Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles, trobats al Soleràs.

Les persones amb familiars morts a la guerra que vulguin donar una mostra genètica s'han d'inscriure al Cens de persones desaparegudes de la Generalitat. L'Hospital Universitari Vall d'Hebron és l'encarregat d'extreure la mostra del frotis bucal. La donació és gratuïta, indolora i clau per poder identificar les víctimes de les fosses comunes.

Pla de fosses
El Pla de fosses, en marxa des del gener de 2017, planifica i prioritza l'obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. En dos anys i mig ha permès l'obertura d'una vintena de fosses i la recuperació de 290 persones. Es calcula que a Catalunya hi ha més de 500 fosses de la Guerra Civil amb milers de persones enterrades.