De tots els projectes eòlics que es volen fer a la comarca, només dos, de moment, han passat per l'examen de la Ponència d'Energies Renovables, l'òrgan que determina si l'emplaçament proposat per l'empresa és viable o no. Un és el de la serra de la Llena i l'altre és l'anomenat Vencills, a Almatret, format per quatre megamolins de 6 MW, els més potents del mercat, encara mai vistos a la Península. Els dos parcs han rebut l'aval de la Generalitat, però en el cas del d'Almatret destaca l'oposició dels Serveis Territorials d'Urbanisme de Lleida, que han emès el primer informe desfavorable al respecte. Aquest òrgan del departament de Territori i Sostenibilitat adverteix que els aerogeneradors projectats se sumarien als molts que ja hi ha en funcionament a la zona (44 entre tres parcs) i que el conjunt faria que tot el nucli urbà quedés envoltat d'aparells, cosa que suposaria, en paraules d'Urbanisme, "una alteració definitiva i un canvi d'escala del fons escènic".
Per això, els Serveis Territorials apel·len a l'article del decret llei del novembre de 2019 d'energies renovables que inclou "l'impacte acumulatiu derivat de la concentració de parcs eòlics en determinades parts del territori" com un dels criteris a tenir en compte en la implantació dels parcs. Des d'Urbanisme, a més, es posa l'accent en la proximitat d'algun dels aerogeneradors de Vencills al nucli urbà d'Almatret, que només és d'1,3 km, fet que "pot generar una incomoditat visual als habitants i una més que significant afectació paisatgística", motiu pel qual s'adverteix que en els següents fases de tramitació del projecte caldrà aportar un estudi d'impacte ambiental "on s'analitzi de forma detallada aquest impacte".
Repsol també posa l'ull a les Garrigues
L'advertiment d'Urbanisme, malgrat no ser suficient per evitar el vistiplau de la Generalitat en la tramitació de Vencills, es podria repetir en l'avaluació de les pròximes centrals eòliques. I és que aviat hauran de passar per la Ponència els altres 10 projectes que hi ha previstos entre els termes d'Almatret, Maials, Seròs, Llardecans i Riba-roja, que sumen 113 aerogeneradors i que deixarien Maials pràcticament envoltat, també. I encara n'hi ha 20 més entre Llardecans i la Granadella que no hi han de passar, al ser un projecte anterior al decret del 2019. Entre aquests i els de la Llena són 170, més que els 131 que hi ha en funcionament en l'actualitat a les Garrigues.
Els últims projectes a conèixer-se són els que planteja la multinacional Repsol. Són quatre parcs (les Socarrades, les Pletes, Pla de la Sària i Soriguet), d'entre 9 i 12 aerogeneradors cadascun. En algun cas se solapen amb la ubicació de Vencills, fins i tot més a prop del poble. A banda de Repsol, també s'ha interessat per la zona l'empresa Energías Renovables de Centauro, amb seu a Madrid però vinculada a l'aragonesa Forestalia (creada per un dels germans del gegant del porcí Grupo Jorge, Fernando Samper), amb un projecte de parc eòlic de 9 molins anomenat Basses Roges 1, entre els termes d'Almatret, Seròs i Maials. Amb aquest nom, tot fa preveure que aviat pot arribar un Basses Roges 2.
La confluència de Repsol i Forestalia no és un fet aïllat. Al febrer, la firma aragonesa va vendre a Repsol un paquet eòlic de 860 MW per construir 26 centrals, una operació que alguns mitjans van qualificar de "pelotazo". Abans, entre el 2016 i 2017, Samper s'havia fet amb 1.900 MW a subhastes del Ministeri d'Indústria, part dels quals ha anat venent a tercers, com Repsol, a qui el 2019 ja va vendre 335 MW. Molts d'aquests projectes s'havien desenvolupat a l'Aragó, ara entren a Catalunya a través de les Garrigues. Si tenim en compte que alguns dels altres parcs projectats a la zona els promou l'energètica estatal de Noruega, queda clar que aquesta segona onada eòlica a les Garrigues ve marcada per l'entrada en joc d'uns actors i d'unes inversions de dimensions diferents a les de la tongada de 2006-2013.
