FAUNA
- Redacció / El Cogul

Promouen al Cogul el primer cementiri d’animals de companyia de les comarques de Ponent

Urbanisme ha aprovat el projecte aquest estiu. L’impulsa un matrimoni del poble, amb la idea de crear un espai el més semblant possible a un cementiri convencional. Només n’hi ha mitja dotzena a Catalunya.

A 1,5 km del Cogul, a la pista que va cap a Granyena, un matrimoni prepara la construcció d'un cementiri d'animals de companyia, el primer d'aquest tipus a les comarques de Ponent. La instal·lació es dirà Camp Sant les Potetes i ja compta amb el vistiplau d'Urbanisme; ocuparia uns 4.000 m2 d'una finca familiar, amb una proposta inicial de 80 places per a gossos, 78 per a gats i 67 per animals més petits, i amb la possibilitat d'ampliar-se si convé. Els enterraments individuals es faran en arquetes de formigó, dins una caixa de material biodegradable, però també hi haurà l'opció d'enterrar els cossos o les cendres en una fossa comuna, on cada inhumació podrà tindre una tapa pròpia on deixar algun record de l'animal.

La intenció dels impulsors, Encarna Arbonés i Ramon Tribó, és començar els treballs d'obra a finals d'any, consistents en la creació de passadissos formigonats, adaptar el recinte per a cadires de rodes, tancar-lo perimetralment, etc. De moment, ambdós fan jardineres de pedra seca, on posaran oliveres, romer, timó i altres plantes de la zona, així com tenalles antigues o rodets i piques de pedra. "Ha de ser un espai agradable, un lloc especial, cuidat, de descans i repòs", diu Arbonés, "de fet, tot plegat s'assembla a un cementiri convencional". Els propietaris fixaran un tant per defunció -diferent segons el pes de l'animal i de si és en fossa comuna o arqueta individual- i, en el cas dels sepelis individuals, una quota anual de manteniment. Si es finalitza el contracte, les restes es traslladarien a la fossa comuna.

Encara poc habitual
Actualment, a Catalunya només hi ha mitja dotzena de cementiris d'animals de companyia, i cap a la província de Lleida. Al món rural, a més, està molt estesa la pràctica d'enterrar els animals al tros, tot i que la normativa ho prohibeix. Quan mor una mascota, en teoria s'han de fer dos tràmits: donar de baixa el microxip i decidir si es vol fer un enterrament en un cementiri de mascotes autoritzat o una incineració, que tant pot ser individual com col·lectiva. De fet,  si l'animal no mor al veterinari, sinó al domicili o al carrer, la llei estableix que cal traslladar-lo al veterinari o als serveis municipals, ja que és necessari un certificat conforme la mort no ha sigut per cap malaltia infectocontagiosa.