La sala de plens de l'Ajuntament de Llardecans acollirà durant tot el dissabte 20 de novembre la novena edició de la jornada El Segrià a estudi, que organitza el Centre d'Estudis Comarcals del Segrià (CECS). La cita suposa el retorn de la trobada a la presencialitat, ja que en l'edició del 2020, que ja estava previst fer-la a Llardecans, es va haver de reconduir al format virtual degut a les restriccions de la pandèmia.

En aquesta ocasió es presentaran un total de 23 treballs relacionats amb algun municipi del Segrià o amb el conjunt de la comarca administrativa, i els autors els aniran desgranant al llarg del matí i de la tarda. D'aquests, sis fan referència explícita a algun dels municipis garriguencs que actualment pertanyen al Segrià. És el cas de l'estudi de Dolors Visa i Anna Almacelles sobre el creixement urbanístic de Llardecans, el de Víctor Sabaté sobre el desenvolupament historicoartístic del mateix poble, el de Maria Jesús Monclús sobre els molins de Torrebesses, el de Felip Gallart i Vicent Lladonosa sobre el tenor Joan Riba, d'Almatret, o el de Josep Medina, Ramon Solé, Àngel Corbella i Joan-Ramon González sobre la intervenció arqueològica de recuperació de l'Arc d'Adar, també a Llardecans. Igualment, hi ha treballs de caràcter més genèric com els de Judith Mellado sobre dones destacades de la comarca, el de Santi Arbós sobre toponímia, el de Quintí Casals sobre els inicis del sindicalisme agrari o el de Josep Ramon Camí sobre l'ofensiva del Baix Segre durant la Guerra Civil.

Les presentacions s'estructuren en tres blocs, amb una pausa entre cada un i amb un espai per debatre'n el contingut. Igualment, l'organització també ha programat una visita guiada al poble abans de dinar. La trobada, que compta amb la col·laboració de la Diputació, l'IEI i l'Institut Ramon Muntaner, és oberta a tothom i amb assistència gratuïta, però cal inscriure's a l'adreça 
cec.segria@gmail.com.