Dos actes propers, el dissabte 26 d'abril i el dissabte 10 de maig, han de servir a l'Ajuntament de l'Espluga Calba per restituir les figures i el llegat de Josep i Deogràcies Civit Vallverdú, dos germans fills del poble amb trajectòries compromeses amb les llibertats i el país i certa rellevància durant la primera meitat del segle XX. El consistori vol recuperar-ne la memòria, exposar el seu impacte en els seus respectius àmbits i aprofundir en el context històric en què visqueren i es desenvoluparen.
Un mestre renovador
Josep Civit nasqué el 1895. Tot i que era fill de baster i de mestressa de casa, estudià Magisteri i exercí de mestre. Ho feu, primer, al seu poble, i després enfilà un seguit de destinacions per tot el país fins a arribar a Súria (el Bages) el 1936. Seguint el camí iniciat per altres docents que els anys anteriors havien impulsat la Cooperativa de la Tècnica Freinet, i que havien incorporat la impremta dins de les aules, fomentà una revista infantil amb els seus alumnes. La mestra i psicopedagoga Magda Esquius, que el 2024 va publicar Albor. La veu dels nens i nenes de Súria en el temps de la guerra (Ajuntament de Súria), destaca la particularitat d'aquesta publicació: a diferència de la pràctica totalitat de les existents durant la República, aquesta aparegué en ple conflicte. Això condicionà que se'n pogués fer difusió i intercanvi, com era habitual entre les escoles que tenien impremta, i també obligà el centre a trampejar amb la carestia pròpia del moment. Un cop finalitzada la Guerra Civil, la revista Albor fou un dels elements acusatoris per demostrar la seva filiació republicana i per depurar-lo. Fou condemnat a 20 anys i inhabilitat. No se'l rehabilità fins al 1963, quan tenia 68 anys.
Esquius, Josep Peramiquel, autor del pròleg, i Ton Solé, de Mascançà, en glossaran la figura i el context el 26 d'abril a les 17 h a la sala d'actes del Castell.
Un home d'acció
Deogràcies nasqué cinc anys més tard, el 1900. Es formà en Belles Arts i practicà l'escultura, però també destacà en l'esport de competició. El seu nom està lligat al Complot del Garraf, l'intent d'atemptat contra el rei Alfons XIII del 1925 del qual enguany es commemora el centenari. A més, també exercí tasques polítiques com a membre d'Estat Català pròxim a Macià i com a conservador dels Museus de Catalunya durant la Guerra Civil. Acabat el conflicte, s'exilià. Estigué a França i després marxà amb la família cap a Mèxic, on acabà morint.
Coincidint amb l'efemèride de l'intent de magnicidi i amb la reedició d'El Complot del Garraf (1925) de Joan Crexell (Dalmau Editor, 2025), el 10 de maig les 18 h al Castell, en reconstruiran la trajectòria Rosa Maria Codines, Tomàs Callau, Miquel Àngel Estradé i Josep Andreu.