HABITATGE
- ACN/Redacció / Les Borges Blanques

Finalitzat sense incidents el desallotjament del bloc de les Borges

L’operatiu policial ha durat de les nou del matí a quarts de tres de la tarda i ha culminat amb el tancament de totes les escales de l’edifici, sobre el qual hi havia una ordre judicial per abuidar-lo degut a les deficiències en seguretat.

(foto: X. Minguella)

Cap a quarts de tres de la tarda, els Mossos d’Esquadra han donat per executat l’ordre judicial que obligava a desallotjar el bloc de pisos de l’avinguda Santiago Rusiñol i carrer Joan Cornudella i han desmuntat l’operatiu, que ha durat cinc hores i mitja. L’entrada a totes les escaldes de l’edifici ha quedat tancada amb portes de seguretat i no hi ha hagut incidents, més enllà d’alguna increpació d’algun dels desallotjats que manifestava el seu rebuig a la mesura. A mitja tarda ja només quedaven algunes persones acabant de recollir les pertinences que al llarg del matí havien hagut de treure al carrer o assegudes al voltant d’un petit foc, sota la vigilància d’un cotxe de Mossos.

L'alcalde de les Borges, Josep Farran, ha explicat que en el seu moment, quan la jutgessa va enviar una providència demanant a l’Ajuntament el nombre de residents i les alternatives habitacionals treballades, van contestar amb un informe que sintetitzava el que ja havien entregat els Serveis Socials. En aquest document s'informava que al bloc hi havia tres grups de famílies i d'aquests, nou famílies tenien “alternatives habitacionals” tot i que mantenien “algun vincle” amb l'edifici. Hi havia un segon grup vingut del Camp de Tarragona, i un tercer grup que, per vulnerabilitat i condicions, era prioritari pel consistori, però Farran ha deixat clar que “tenim les alternatives que tenim com ajuntament”.

D'aquest tercer grup de quatre unitats familiars, un veí ha ingressat en una residència d'Artesa de Segre i un altre va morir fa uns dies. Una altra família ja tindria alternativa per mediació del consistori, i una altra estaria a l’espera d’obtenir-ne. Aquests últims casos que tenien contracte de lloguer i no disposaven d’alternativa habitacional.

Farran ha assenyalat que “no es pot responsabilitzar a un ajuntament d’un municipi de 6.500 habitants de fer-se càrrec d’allò que altres no han fet” i, en aquest sentit, ha recordat que en una reunió amb la delegació del Govern fa un any i mig “ja vam avisar que ens podríem veure abocats a una situació com aquesta”. 

Un cop tancat l’edifici, la propietat -una immobiliària de Terrassa- té un màxim de dos mesos per iniciar els obres de rehabilitació, tal com preveia el decret d’inhabitabilitat de l’Ajuntament.