L'alcalde de Tarrés, Carles Móra (ET-CM), va dimitir en un ple extraordinari celebrat abans d’ahir, 4 de febrer. La decisió, explica Móra, rau en les desavinences mantingudes des del començament del mandat amb els companys de l'equip de govern, els regidors del seu grup Joan Palau i Adelaida Villar i la d'ERC-AM, Edita Campmajó, amb qui també col·laboraven, seguint un acord assolit abans de les eleccions de 2023. El ple també va oficialitzar la renúncia de Maite Royo (ERC-AM). El nou alcalde és Joan Palau, amb qui aquest mitjà encara no ha pogut parlar.
Les principals desavinences serien en el compliment dels convenis i contractes amb l'escola A Cau de Bosc i el centre El Sindicat de Tarrés, que, segons Móra, els regidors plantejaven trencar. El fins ara alcalde, però, els defineix com “la nostra eina de repoblament” i “el motor del poble”. A aquesta qüestió s'hi sumaven les tensions de tresoreria per l'endarreriment en cobrar subvencions de la Diputació de Lleida.
El ja exalcalde explica que va plegar per evitar una renúncia en bloc dels altres regidors, fet que hauria comportat que el municipi quedés en mans d'una comissió gestora fins als nous comicis, ja que no hi havia més persones a respectives les candidatures. A banda, agraeix la feina als alcaldes predecessors i a un conjunt de veïns per la dinamització de la vida del poble. Tot i que lamenta la situació, desitja sort als companys i es posa a la seva disposició com a conciutadà.
Tenint en compte que Tarrés té ara tres dels cinc regidors nomenats, l'Ajuntament ha hagut de comunicar la vacant al candidat fantasma del PSC, Miquel Pérez, que només va rebre un vot.
Carles Móra havia estat alcalde d’Arenys de Munt (Maresme) del 2007 al 2011, període en què es va celebrar la primera consulta sobre la independència, que donaria peu a tota l’onada posterior arreu de Catalunya. Per vincles familiars amb Tarrés, va anar a viure a aquest municipi de les Garrigues, on el 2023 va ser el cap de llista de la candidatura Compromís Municipal, vinculada a Junts i Impulsem Lleida. Va ser el segon candidat més votat després de Joan Palau.