L'any 2015, als municipis de les Garrigues hi havia 18 granges de conills. Deu anys després en són 8. A pobles com Vinaixa, Puiggròs o la Pobla de Cérvoles, que n'havien tingut, ara ja no en queden; i als que encara n'hi ha alguna, fa una dècada eren més. La situació s'inscriu en una dinàmica que afecta el conjunt de Catalunya, on en el mateix període s'han tancat dos terços de les explotacions.

Actualment, queden 331 granges, lluny de les 957 que hi havia fa 10 anys, i a diferència d'altres sectors, en què les explotacions es concentren i cada vegada són més grans, en conills  el cens ha caigut d'1.628.221 caps a 648.965. Així ho va exposar el sindicat JARC a l'última Taula Sectorial del Conill, reunida el pas

sat 11 de març, en què va reclamar al Departament d'Agricultura un pla de rescat "realista, aplicable i urgent". Per a JARC, això passaria per mesures com que l'IRTA estudiés quines inversions fan falta per millorar l'eficiència i competitivitat de les explotacions i crear línies d'ajut i liquiditat que permetin renovar instal·lacions de manera senzilla. El sindicat considera que la caiguda del nombre de granges no es deu només a la reducció del consum de carn de conill, sinó sobretot "a la baixa rendibilitat i a la persistència de preus per sota dels costos de producció", fet que hauria impedit que moltes explotacions poguessin invertir i modernitzar-se. 

Les granges de conills que queden a les Garrigues són a Bellaguarda (2), el Cogul (2), Cervià (1), l'Albi (1), Arbeca (1) i Llardecans (1). Les de Cervià, l'Albi i Llardecans són les de major dimensió.