Imagineu-vos que un bon amic us demana diners. Els teniu i decidiu fer el préstec. De tant en tant penseu: “Bé, ja me’ls tornarà, i tant”. Passa un mes i l’amic, ni ase ni bèstia. Penseu: “És estrany, sí que li costa; bé, és un bon amic, segur que me’ls torna”. Passen dos mesos i res. “Home, ara sí que podria dir alguna cosa, amb els diners no s’hi juga, jo també puc necessitar-los”. De moment no és el cas, aneu bé de cash i decidiu esperar, tot i que ja la mosca la teniu al nas. Passen tres mesos i penseu: “Quina barra! Ni ha trucat, ni m’ha dit res, ni s’ha excusat...No et pots fiar de ningú!”. I els diners continuen sense fer-vos falta, però ja comenceu a estar ben enfadats. Finalment, al cap de quasi cinc mesos, un dia aquella persona que era un bon amic us truca, ve a casa, i us porta els diners. Però... ai si no porta alguna cosa més de detall. Segur que molts de nosaltres pensaríem: “Estaria bé un detall, tu, al banc m’hi farien interessos...”. No sé, segurament, en aquesta societat nostra, que ens convidés a dinar estaria força bé i d’alguna manera pensaríem: “Bé, no és tan mala persona, pobre, ara fins i tot em convida a dinar”. Això sí, en el fons no us conformareu amb un menú de 8,95, sinó que esperareu alguna cosa “millor”... Som així, què hi vols fer. Estem acostumats que tot té un preu, de forma majoritària no entenem les coses si no és pel seu valor econòmic. Però donem-li la volta. Imagineu un entorn on les coses es bescanvien no pel valor econòmic que tenen, sinó per la seva importància. Allò que diem de vegades: “Pagaria el que fos per...”, i segurament no s’ho val en termes econòmics, però és tan important... Un amic necessita diners i si els tens els hi deixes; i un altre dia, aquell favor, el teu amic te’l tornarà en una altra cosa que puguis necessitar tu, o no...Tal com estan les coses, torna allò del “t’arreglo el vestit i tu, a canvi, em portes els nens al col·legi”, o “et faig una taula, però tu em pintes la casa”. Hi ha societats que això ho tenen molt clar: el patrimoni que té una persona és econòmic, patrimonial, però també, i sobretot, el social, aquell que no té valor econòmic, i és el que importa de veritat en moments o èpoques com les actuals. Pensem-hi!