Fa dos SomGarrigues llegia uns encertadíssims Miquel Andreu i Xavi Pastó sobre l’encara tímid ús de les xarxes socials per part de les institucions públiques de la comarca. Em va fer pensar que l’era digital, segons com, encara està lluny. El 1988 vaig anar a matricular-me a l’Autònoma de 1er de periodisme. Quin ambient! Una cua quilomètrica, joves sense mòbil, un no parar de veus i noves amistats. Amb una noia que vaig conèixer vam decidir viure juntes i, a l’acabar, un grupet ja muntàvem un referèndum per votar si una assignatura es feia en català o en castellà. Quin dia! 25 anys després torno a l’Autònoma. Tots los papers del màster ja enviats per Internet. Però per matricular-te, altre cop la cua, però amb els mateixos papers impresos que ja he enviat en PDF per Internet i els originals! I dues fotos del “fotomatón”? A la cua cadascú amb el mòbil, no vaig conèixer ningú i les classes, un 30% en anglès, la resta en castellà. :-(