Opinió

Editorial

Economia a la garriguenca, des d’aquí i per aquí

Dues iniciatives economicoempresarials es destaquen a la comarca en aquest número per la seua originalitat: el safrà a l’Albagés, del qual ja fa uns anys que parlem, i el vi de nous a Arbeca, de magnituds i abasts ben diferents però ambdues originals, al capdavall. I, en certa mesura, són iniciatives indicatives de cap on va derivant l’economia dels productes de la terra o, dit de manera més pràctica, de cap on van les possibilitats de “defensar-se la vida” al territori: a partir d’iniciatives nascudes a prop, de petit format i que tenen en el valor afegit i la comercialització directa les principals raons de ser.

És una mica semblant a l’evolució del sector dels cellers de vi i no gaire semblant, per cert, a allò que hem conegut fins ara, en general, al món de l’oli. I els resultats d’aquest darrer els coneixem: una producció d’oli no prou diferenciada (i que una macro-Denominació d’Origen no ajudaria gens a diferenciar més, ans al contrari); en certa mesura i com a conseqüència de l’anterior, una aposta creixent per la quantitat –a remolc de la tendència general dels mercats dels productes primaris, de la qual no hem sabut escapar per la via del punt anterior–; i, com a conseqüència dels magres resultats d’aquesta estratègia productiva, la necessitat de recolzar-se en la subvenció i les ajudes. Són comptats aquells que poden albirar un futur brillant seguint aquesta dinàmica i, si ho fan, ben segur que és per dimensió, per haver aconseguit jugar a la lliga dels grans productors i de l’agroindústria.

Als petits i mitjans productors, que altrament són majoria, els queda agafar-se a l’estratègia d’aquesta nova economia que va sorgint en paral·lel a la gran distribució, més artesana, menys dependent de vaivens incontrolables del mercat, més meritocràtica; i, al capdavall, per paradoxal que pugui semblar, més pròpia també d’una economia liberal, si més no per la banda que no és viciada o captiva dels grans grups que, gràcies a la dependència que exerceixen sobre el productor captiu, juguen amb la seua capacitat per imposar els preus i les liquidacions.