Alguns de vosaltres llegireu el capçal d'aquestes ratlles i se us dibuixarà a la cara un somriure nostàlgic, altres arrugareu el front i seguireu llegint per descobrir-ne el significat. En aquests dos anys de prospecció etnobotànica per les Garrigues he tingut la gran sort de compartir moments amb grans coneixedors i coneixedores de la nostra terra i la nostra flora. També he llegit i rellegit moltes de les obres sobre costums de la nostra comarca i plantar el maig n'era un de molt arrelat anys endarrere i que actualment ha caigut en l'oblit. Fullejant l'obra de Joan Bellmunt, etnògraf i escriptor veí de Puiggròs, autor d'una sèrie de 32 llibres anomenats Fets, costums i llegendes sobre les manifestacions religioses, culturals, gastronòmiques i festives dels pobles de Catalunya, vaig descobrir aquesta tradició documentada en alguns pobles de les Garrigues.

Plantar el maig era un costum que tenia lloc la nit abans del primer dia de maig. Els quintos del poble anaven a buscar un arbre, que acostumava a ser un pi o un xop, tot i que la importància residia a ser el més alt i gros del terme, més que en el tipus d'arbre. L'escollit era tallat i traslladat a la plaça on restava tot el maig. Es diu que calia aconseguir-lo de la manera que fos, encara que s'hagués de comprar o prendre d'algú, i que hi havia molta rivalitat entre els mossos del poble, ja que cada any s'intentava superar el maig que s'havia plantat l'any anterior.

Un cop plantat a la plaça del poble, els nois intentaven, endebades, escalar l'arbre a base d'arrapar-s'hi amb peus i mans, es dansava al seu voltant o durant la nit s'encenien fogueres. Aquesta tradició també va donar lloc a diferents llegendes o fins i tot cobles o corrandes. Una llegenda documentada a l'Albi diu que aquest costum nasqué en aquest municipi i que posteriorment es va implantar a la resta de pobles de les Garrigues. Conserven el record d'aquest costum pobles com l'Albagés, la Granadella, Juncosa, Puiggròs, Tarrés o Vinaixa.

A Tarrés s'explicava que els mossos del poble van anar a robar el maig als de Vallclara i la cosa va acabar a tiros, ja que el sometent va disparar a un dels nois de Tarrés. Aquests van ser cridats per l'autoritat judicial i els van fer pagar una unça a cadascú, setze duros o el que a dia d'avui seria cinquanta cèntims d'euro. A finals de mes, l'arbre era retirat de la plaça i en pobles com Puiggròs és reportat que aquest es venia per fer bigues o llenya i amb els diners que se'n treia es feia un sopar. Aquesta festa pagana, segurament prehistòrica, era un ritus de veneració a la primavera i a la vida. Així doncs, benvinguda primavera.