Perdona Gabriel Pena. Permet-me que prengui el títol del teu darrer article i me'l faci una miqueta meu. Amb cada persona mantenim una relació molt concreta. De fet, una persona és una experiència. La persona que aprecio, la persona que veig, la persona que temo, la persona que respecto, la persona del tren, la persona del gimnàs, la persona del cafè... creiem que ens envolta gent i gent però cada persona és singular i amb cadascuna hi mantenim un sentiment o hi compartim una vivència única. El Gabriel és una persona que llegeixo, m'agrada fer-ho, parla d'instants, de quotidianitat, de sensacions.... No el conec, però crec que la seva Marta de Cervià, del seu article Biografia del silenci, sí, és una persona que estimo, i el llibre del qual parla és un llibre que just m'acaba de deixar una persona amb la qual treballo... Diu el Gabriel que de vegades ens retrobem o ens coneixem en silencis; nosaltres ens hem retrobat a través de les paraules i de persones compartides, la Marta de Cervià, i de llibres llegits alhora i també deixats o regalats.... No és això de què va aquesta història? El fil de la vida, que ho lliga i ho relliga, que es trenca sobtadament i coi, com costa tornar a enfilar l'agulla, i ara em recordo de l'Eva Piquer, una persona que admiro... A més, avui pensava que havia de fer un uats a la Marta de Cervià, una persona que estimo, per quedar, per parlar de la vida, de silencis, de persones. De presents trencats, de futurs esperançadors que ja són presents, de passats plorats o riguts, tant se val... i de tornar a fer el carrer que fa pujada.