Abans de res, permeteu-me que manifesti la meva més sentida alegria quan se'm va comunicar que el premi Olivera d'Or al Garriguenc de l'Any 2017 havia recaigut en la persona de Ramon Miró Bernat, el Ramon de l'Albi.

Molt probablement aquest Premi s'hagi concedit ni per res en especial ni per res en concret, el Ramon no ha escrit cap best-seller d'èxit en l'últim any, ni ha dirigit cap pel·lícula que hagi rebut reconeixements internacionals, ni ha compost cap poema simfònic de relleu, ni ha ideat cap edifici eficient i intel·ligent, ni... No, no ha fet res de tot això. Tot el contrari. Ho ha fet tot.

Què es pot fer en una comarca com la nostra per ser reconegut pel seus propis conveïns? Doncs es poden fer moltes coses, com és el cas del premiat. Ara, reconèixer una tasca que no es veu, feta des de l'anonimat, des de l'activisme cultural més local, de forma austera, sense estridències ni pretensions, de forma rigorosa i honesta, això ja és més difícil.

Alguns dels seus mèrits: coordinador de les estades de nens i nenes saharauis a les Garrigues -així, cada estiu, aquests infants podien gaudir d'activitats en diferents poblacions com ara l'Albi, Vinaixa, Cervià, Borges, Arbeca, entre d'altres-. Membre fundador del Centre d'Estudis de les Garrigues i, actualment, membre de la seva Junta Directiva. Impulsor de l'Aula d'Extensió Universitària a la comarca, de la qual n'és el President. Guia local de les pintures rupestres de l'Albi, del castell, de les cabanes de volta, de la història de la població..., i tot el que faci falta!

D'una vegada per totes a la nostra comarca s'ha de saber què fa tot aquest tipus de gent, la seva vàlua, i reconèixer aquesta tasca, sense vergonya, sense embuts ni vacil·lacions, com es va fer amb el Manel Giné, l'Antoni Pau o el Fèlix Martín. Uns reconeixements i homenatges que cal fer-los en vida, amb el Miquel Martí o amb el Joan Palau, per exemple, ja no hi vàrem ser a temps.

Sens dubte és un premi a contracorrent assignat a un home de la terra i per la terra. Dedicat els 365 dies a recórrer el terme, els arxius, el patrimoni, els carrers, els camins o les poblacions de la nostra beneïda comarca, però també disposat a col·laborar on i quan sigui i, especialment, a crear empaties i sinergies. Un plaer.