Opinió
Centre d'Estudis de les Garrigues

Centre d'Estudis de les Garrigues

De les Garrigues a la Provença passant per l'Empordà

La majoria de les persones que gaudeixen de vacances durant els mesos d'estiu han aprofitat algun cop per anar a veure món. Hom espera trobar llocs nous i fer noves coneixences. Ben sovint, per tant, allò que ens mou a bellugar-nos fora de casa és copsar la diferència. Passa, no obstant això, que de vegades la sorpresa arriba quan el que un troba és la similitud amb el terrer d'origen. Per molt que un pensi que, efectivament, els vincles culturals i geogràfics poden permetre semblances, quan hom les troba en directe, al lloc mateix, no pot deixar de pensar que el  món és prou petit.

Aquest estiu he voltat per dues regions que formen part de l'ideal mediterrani en grau màxim: l'Empordà i la Provença. Qualsevol persona pot acceptar sense gaire dubte que ambdues comarques  tenen bona premsa, és més, han estat idealitzades com a destinacions atractives i llocs amb bona qualitat de vida on, entre altres coses, molts personatges populars hi tenen segones residències. Però trepitjant aquestes terres, parlant amb la gent del país, mirant directament el territori, quins són els valors que les promocionen? Assenyalaria que, fonamentalment, són l'equilibri d'un ritme de vida calmat en una terra que gaudeix de bonança climàtica i que sap enaltir valors com l'olivera i la vinya, i els consegüents productes que generen, la mida humana dels llocs i la conservació de les viles i les construccions tradicionals. En concret, els marges i cabanes de pedra seca.

Qualsevol persona que hagi viatjat a Garriguella, Espolla, o bé Les Baux, Gordes, pot confirmar això. Algú afegiria que tant l'Empordà com la Provença gaudeixen de costa. És cert, però no és menys cert que bona part dels pobles d'aquestes regions es troben a distàncies i temps similars als de les Garrigues respecte a la Costa Daurada. Passejant per camps d'espígol entre marges conservats a la perfecció, pensava que ho tenim tot i potser seria hora de reivindicar-ho.

Eduard Batlle