Hi ha un abans i un després de l'1 d'octubre. Tothom ho sap. Tothom ho ha vist, a excepció dels que no volen veure res. Hem viscut moments d'incertesa, de ràbia, de manipulació, barrejats amb estones d'eufòria, de rialles compartides i de cants de protesta. Hem fet poble. Hem fet nació. Mai no havia vist tanta gent unida per una causa comuna, independentment de la seva ideologia política. La nostra comarca s'ha bolcat a fer possible un referèndum que, a Catalunya, ha patit entrebancs, càrregues policials, detencions, menyspreus i humiliacions. L'Albagés i Cervià han estat l'objectiu fàcil per als escamots de la Guàrdia Civil. I hem votat. I hem fet el recompte dels vots en espais públics i privats. Tothom sabia el que havia de fer a mesura que passaven les hores. O si calia, s'improvisava. La realitat ha superat de molt la ficció. Com deia Vicent Andrés Estellés, "no et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen. Baixa al carrer i participa. No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu". I així ho hem fet.

Però hi ha una altra cara de la jornada electoral. La dels missatges esbiaixats, la de les mentides, la de les mitges veritats. I això s'ha de cuidar molt més. Em vaig sobresaturar de tanta informació que arribava pel mòbil. No sabies si era cert o mentida. No sabies si eren consignes clares dels grups sobiranistes. Tot valia. Els videoclips del moment sovint es barrejaven amb imatges d'arxiu d'altres manifestacions. I això estressava la gent. Creava una tensió innecessària. Per sort, es van saber reservar les forces per a les concentracions que paralitzarien tot un país en contra de la violència. És tot el que tenim: la força de la gent.

Malgrat les amenaces i el discurs de la por, hem de continuar fent la via eslovena amb resistència pacífica, tal com ens va guiar, als que vam ser de les primeres remeses d'objectors de consciència, la filosofia de Gandhi. I així vam aconseguir abolir el servei militar obligatori. Ara cal recordar de nou les paraules de Manuel de Pedrolo, de fa ara vint anys. "Per l'únic que val la pena lluitar és per les utopies. Allò que avui dia és utopia, potser no ho serà el dia de demà. De tota manera, no tenim res més. Som catalans; som ciutadans dels Països Catalans. Si ens deixem perdre això, ho perdem tot com a comunitat. Som un poble colonitzat. No podem desfer-nos de la colonització sense la independència". I així ho farem.