Sempre he sentit dir que als pobles es vota la persona, no el partit; però mai m'ho he cregut. Em sembla més aviat una excusa fàcil per justificar el vot emès a un partit que, potser ens fa vergonya reconèixer-ho en públic, però que ja ens està bé que governi en l'àmbit municipal.

Al poble ens coneixem totes i votem a partir d'aquesta coneixença. Aquí les campanyes electorals dels últims dies o les grans campanyes de màrqueting als mitjans de comunicació poca cosa hi tenen a fer.

Al poble totes som mig família, quasi veïnes o amigues de festa major. I sigui per una o per altra cosa, fàcilment hem compartit moments de treball, d'estudi, d'associacionisme, de mobilització o d'esbarjo. Per això, a diferència de les ciutats, sabem amb molta més facilitat com són, què pensen i què fan cada una de les persones que es presentin a l'alcaldia.

A qui votem perquè ocupi l'alcaldia del poble és a qui ens agradaria que ocupés aquest càrrec. I que ens agradi no vol dir que sigui la nostra cosina o l'amiga de tota la vida; sinó que combreguem amb la seva idea de poble i que la seva trajectòria personal avala aquesta idea.

Parlar d'idees és parlar d'ideologies. I per això, crec que als pobles, més que enlloc, tenim la capacitat de votar aquelles persones -o aquells partits- amb qui realment combreguem ideològicament.