Fent la Marxa heroica -quin vici!-, quan passàvem pels Escortals, veient un trosset, ara erm i que alguns cops havia ajudat a veremar, em van venir al cap una conversa, tres o quatre dècades enrere, amb qui va ser-ne propietari. El Josep, natural del poble, però que havia viscut bona part de la vida a Barcelona, per una queixa meva sobre la manca de llibertats nacionals del nostre poble, va fer referència al fet que les coses havien estat molt pitjor encara. Va esmentar els judicis de postguerra i com els imputats catalanistes i republicans feien mans i mànigues per intentar sortir-se'n de la millor manera d'unes penes que molts cops eren de mort.

Josep Bonet era l'avi de la Txell, la dona del Jordi Cuixart, i no puc deixar de demanar-me què pensaria d'aquest judici que afecta directament la seva família. No ho sé, però sí que sé que la història es repetirà fins que no escapem d'Espanya.