Molt sovint, quan estem avorrits o tenim estones mortes, les omplim amb quantitats molt generoses de televisió, cinema, mòbil, xarxes socials... Aquestes formes d'entreteniment tenen el seu origen en el naixement del cinema el passat segle. El cinema va respondre, per una banda, a l'afany humà d'evadir-se de la realitat i, per l'altra, la creació d'un nou sistema d'expressió anomenat el setè art. Tot i això, actualment es concep erròniament moltes voltes com un simple entreteniment. Tant, que moltíssimes produccions no aporten res més que un grapat de rialles. Però hem banalitzat la cinematografia fins al punt que molts cops pel simple fet de ser un film és categoritzat de poc formatiu o de contingut pobre.

No ens hem adonat que darrere les pel·lícules hi ha unes ideologies que mouen com titelles els personatges remarcant-nos fets i deixant-ne a la fosca d'altres. Perquè així són les grans multinacionals del cine i tots els productes que ens envolten. Ara bé, és la nostra decisió si ens deixem caure al sofà i ens empassem innumerables hores del nostre temps triades per algú altre, o cerquem alguna cosa diferent. Perquè la nostra vida és un seguit de decisions constants. Per quin motiu no triem nosaltres els continguts que ens interessen? Per què deixem endur-nos pels anuncis pampalluguejants de les cartelleres que ens mostren aquella llaminadura que volen que tastem?