Aproximadament cada dos mesos, un focus gegantí projecta unes sigles SG sobre l'skyline barceloní, senyal inequívoca que el SomGarrigues vol que escrigui una nova Cullerada, i arriba el moment de pensar en un tema per a l'article. A l'agost tocaria parlar de les vacances, però jo encara no he anat enlloc i el més lluny que aniré és una escapadeta amb amics pel País Basc. Potser aquest és l'assumpte: recordar que les vacances no són una competició, reivindicar que un dia en calçotets (o calces, només faltaria) per casa procrastinant davant l'ordinador pot ser tan plaent com un creuer pels Balcans, i denunciar l'absurd d'haver d'anar a l'altra punta del món a generar instantànies d'artificial felicitat, que es perdran en la vàcua immensitat de les xarxes socials com llàgrimes a la pluja (descansa en pau, Rutger). És un enfocament força apropiat, ara que una part de la societat s'està començant a qüestionar el model turístic massiu i prefabricat imperant en aquests últims anys. I puc colar-hi les anècdotes que m'han explicat els companys que sí que han estat ja de viatge: la ruta pensada per a Instagram que s'han trobat a Bali, amb gronxadors i altres collonades instal·lades en racons idíl·lics només perquè les fotos quedin més cuquis, o la noia que el primer que va fer a l'arribar a Montenegro va ser exclamar "Country number 30!" ("País número 30!"). Arribats a aquest punt, els lectors ja tindran més que assumit que aquesta tosca recreació del procés creatiu previ a l'escriptura d'un article és en realitat l'article en sí, perquè tampoc és que hagi inventat la sopa d'all, i tocaria encarar la lliçó final. Però estic de vacances, la peresa sempre ha estat el meu pecat capital preferit, i malament si algú pren decisions a la vida basades en el que escrigui un sonat com jo a la premsa comarcal. Així que, a risc que per un cop faci curt amb el nombre de caràcters del text: relax.