Opinió
Gabriel Pena

Gabriel Pena

Elogi de l'ombra

L'ombra que la persiana projecta a la paret de l'habitació a les tres de la tarda del mes d'agost és motiu d'elogi. Avança i es torç, hipnòtica, dins la cambra fresca, i al fixar-t'hi et deixa somort. De petit, en un escenari similar, ma padrina em contava històries. En recordo dues: la del Lliri blau, en la què un germà traïa l'altre quan cercaven la medicina que havia de curar el seu pare. I la d'un ferrer -si no vaig errat- que es va vendre l'ànima al diable. Passats els anys, si m'hi posés, estic gairebé convençut que no seria complicat relacionar persones que he tractat amb les esmentades històries. Fins i tot podria passar que, persones que he tractat, em relacionessin amb històries que sa padrina els explicava a l'ombra d'una cambra d'estiu. Però això ja va ser, i aquesta hora letàrgica, la de la migdiada, fa de bon oblidar i perdonar tot allò que no convenia llavors ni ara convé recordar.