Ser escollit com a Garriguenc de l'Any ja implica, intrínsecament, una gran joia i alegria, però també tota una sèrie de sentiments i emocions difícils d'explicar. Si li sumem que es reconegui una tasca feta durant anys des del propi territori i per la seva gent, això ja suposa un valor afegit, que sense cap mena de dubte, un ho valora però també el responsabilitza encara més.

És tot un honor que et reconeguin el treball fet durant anys, en relació amb l'estudi, la recerca i la difusió de la història de la nostra comarca, com va dir el secretari del jurat, no solament des d'un punt de vista individual sinó també en conjunt, fet al Centre d'Estudis de les Garrigues.

Evidentment que aquest no és el lloc ni el moment per explicar les poques o moltes coses realitzades (ja se n'encarregaran d'altres, si cal), el que sí que vull fer, perquè en quedi novament constància, és agrair a tots aquells i aquelles persones i entitats que han estat allí quan ho he necessitat, que m'han esperonat en situacions de dubte, col·lapse o simplement m'han recolzat per donar-me suport moral. Com vaig dir en el discurs d'entrega del premi, Un és allò del que s'envolta i jo he tingut la sort de conviure amb un munt de persones magnífiques.

Quan es dona un premi només hi ha un guanyador i, per tant, altres perden. En el cas del que ens ocupa també passa. Per això el que voldria fer és un reconeixement a les altres dues candidatures que es van presentar i que malauradament no van ser reeixides. Cosa que no les exclou o no les hauria d'excloure, ni fer passar a tenir un paper secundari perquè crec que la seva vàlua només ha fet que enriquir encara més el nostre territori.

Estic parlant, d'una banda, de la festa del Desclavament del Crist el Divendres Sant i la Processó de l'Encontre de la Granadella. Reconegut com a Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional l'any 2017. Una gran feina feta pel Consell Parroquial d'aquella població per tal que aquesta tradició sigui tan reeixida. Voldria destacar la feina i la difusió feta per l'Adelina Freixinet i el Josep Martí, no solament per la seva vinculació amb el CEG als inicis de tot el projecte sinó també per haver-lo exposat en la ponència, que porta el mateix títol d'aquesta tradició tan arrelada (documentada des del segle XVIII), presentada a l'Espluga Calba i que podeu llegir al volum Mirades corresponent a la XI Trobada d'Estudiosos de les Garrigues.

L'altre candidat al premi és una persona que admiro profundament, és sens dubte un homenot de la comarca, proesa de memòria, un testimoni d'excepció i relator en primera persona dels últims noranta anys de la història de la comarca i d'Arbeca, l'Antoni Pau. Com va dir l'amic Fèlix Martín en l'acte d'homenatge que li vàrem fer a la X Trobada d'Estudiosos de les Garrigues, l'any 2015: "Em va captivar el seu esguard sadollat de dignitat, el seu respectuós saber escoltar i la seva paraula mesurada ... no em permetia dubtar que em trobava davant d'un home íntegre".

La feina no s'ha acabat. Hem de continuar essent empàtics en allò que ens ofereix la comarca malgrat tota una sèrie de condicionants potser incontrolables, fruit d'una societat mutant, transformadora i líquida, a més del degoteig constant de la progressiva despoblació i el creixement d'una ruralització que espero que no sigui desèrtica. Paisatge, natura, patrimoni, història, flora, fauna, conreus... aquest és el nostre territori i aquests són els valors afegits que té. Els hauríem d'estar constantment acaronant, mimant, estimant. Però també saber què volem d'ell i com ho hem de fer.

Darrere de tot això hi ha un munt de persones i entitats a la comarca que hi vetllen, que pateixen, que hi treballen de forma altruista, serena, de vegades callada i de forma anònima. Per ells també el meu reconeixent.