Un any més, hem viscut en primera persona l'ambient reivindicatiu i no violent de la manifestació multitudinària de la Diada Nacional de Catalunya. Ja són deu anys de ser al peu del canó, tossudament alçats. Entenc que molta gent no hi hagi anat. Tot cansa, però és l'única cosa que ens queda. I no hi penso renunciar. Si els polítics s'han rendit, només faltaria que nosaltres també ens rendíssim. Hem de fer un procés al procés -diu l'escriptor Sánchez Piñol. I quan calgui, sumar-nos al tsunami democràtic.

He vist gent molt gran que no defallia. Molts demanaven que passéssim als fets. Alguns comentaven que tenen pressa. M'ha encisat el pensament d'un pagès junedenc que als seus 96 anys continua cultivant, amb les seves mans, un exuberant hort urbà al terrat del barri de Navas, al districte barceloní de Sant Andreu, i, a més, sembra idees i bondat. Tal com sona. Per damunt de tot, ell, el Joan Carulla, se sent pagès i pacifista. Per poc que les cames l'ajudin, és present al carrer. Pensa que hem d'aprendre molt dels arbres. Transmeten vibracions positives, són tan bondadosos que no tenen odi i ens ajuden a convertir-nos en generadors d'amor. Per això conrea al terrat hortalisses, arbres fruiters, oliveres, una parra que dona cent quilos de raïm a l'any i plantes de mida amazònica. Aquest petit verger es converteix en una eina educativa quan ensenya als nens de la ciutat a estimar la terra. Ens recorda que va prendre la decisió de fer sempre el màxim bé possible a la humanitat la matinada de l'1 d'abril de 1938, mentre veia com els avions feixistes bombardejaven un poble.

Ara somia en una pàtria sencera, que estimi la terra, que no malgasti ni una gota de pluja, que aprengui i ensenyi pacíficament i que comparteixi idees de futur. Té al cap un projecte engrescador, savi com és. Vol sembrar, a nivell de l'entresol, en els milers de metres quadrats d'interiors d'illa, amb la finalitat de crear un microclima que afavoreixi la gimnàstica natural per a persones grans i gent amb feines sedentàries. Amb aquestes idees tan brillants segur que arribarà als cent anys i podrà veure els fruits de la seva proposta. Temps al temps.