Amb la Judit Pujadó i el Xavier Cortadellas hem escrit Arrelats. Les famílies més antigues de Catalunya. En aquest llibre apareix gent que viu a la mateixa casa, com a mínim, des de fa deu generacions.

Jo n'he escrit quatre capítols. Quatre cases de la Catalunya Nova: Cal Miqueló, de Puiggròs (les Garrigues); Cal Bargalló, de Montbrió del Camp (el Baix Camp); Cal Dalmau de Dalt, de la Nou de Gaià (el Tarragonès), i el Mas d'en Gregori i Cal Pellicer, de Porrera (el Priorat).

Què n'he tret, d'Arrelats? En primer lloc, que s'ha d'aprofitar tota la informació de les entrevistes. Que no s'ha de llençar cap retall. I encara, que s'ha d'estirar el fil d'aquelles informacions, fets, records, que poden portar -qui sap- a descobertes esbalaïdores.

I en segon lloc, que podem ser un país divers, amb paisatges secs o humits, plans o boteruts, amb diferents formes de parlar, però som molt semblants. Només un detall: totes les cases que he visitat tenien cups, botes o estris per fabricar vi. La vinya ens ha arrelat al país.

Per tant, quan brindem amb vi català, ho fem -també- per les nostres arrels.