Opinió
Jordi Esteller

Jordi Esteller

40 estius

Quan llegireu aquestes línies tindré 40 anys acabats de complir. Concretament, vaig néixer un 8 de juny, i això vol dir que, abans de les 40 primaveres, jo ja havia completat 40 estius. Sigui com sigui, arribo al simbòlic pas de l'equador de la vida, un moment per fer repàs de bons i mals moments viscuts a la primera temporada de la sèrie i intentar visualitzar què ens portarà la segona i definitiva. En aquesta nova etapa, el protagonista seguirà prenent decisions que el portaran a nous camins, però el seu destí també dependrà de factors externs. I en aquest apartat, el dels imponderables, ja fa temps que el que més em preocupa són, precisament, els estius. Perquè... vosaltres sabeu la calor que fotrà quan jo (i la gent de la meva generació, i ja no diguem els que venen per darrere) sigui vell? Si una cosa m'ha quedat clara en aquests primers anys de convivència amb el canvi climàtic és que no l'aturarem. Els petits canvis que podem fer els pobres mortals, reciclar i totes aquelles coses que ja ens deia el Capità Enciam (un autèntic visionari), són, en efecte, poderosos, però res comparat amb els grans canvis que hauria de fer l'elit de desgraciats que tenen la paella pel mànec, i aquests ja han demostrat que no els preocupa res del que passi més enllà de la punta del seu nas. Així doncs, en lloc de frenar el canvi climàtic, ens haurem de concentrar a fer que no ens mati. Els consells del proper Capità Enciam segurament anaven més en la línia d'evitar que sortim de casa sense el nostre protector solar (cosa que ja està passant), i de la mateixa manera que els nostres telèfons ara són mòbils, segur que ben aviat ho seran els aires condicionats. I que consti que no dic que el món s'estigui acabant ja. Només que ell també en deu tenir uns 40 i deu saber que, després dels excessos de la joventut, el seu cos ja mai tornarà a ser com abans.