Les fulles comencen a arraconar-se als racons de la plaça. Bufa el primer vent del final de l'estiu, aquell que ja obliga a escollir jaqueta, per exemple. I ara s'hauria de celebrar una festa major que no serà, per segon any consecutiu. A Juneda, per exemple. I penso en una generació, aquella de canalla que ja no ho és tant, de dotze, quinze, o no sé quants anys. Aquella generació que, aquest estiu, aquesta festa major, hauria fet aquell pas tan important en les seves vides, de canviar el ball de tarda amb els pares a començar a fer una mica més tard a les nits, d'anar amb la padrina a fer-ho amb la colla d'amics. El primer cigarret, la primera cervesa, la primera matinada salvatge. I els pares, com que és festa major, fan la vista grossa, perquè estem en companyia i ben acompanyats, i nosaltres també farem tard. Però no serà, per segon any consecutiu, perquè no hi haurà matinades, ni festes, ni concerts de matinada, ni amigues que t'estiren del braç mentre ton pare et recorda els manaments sagrats de casa. 
No és una generació perduda, només faltaria. Però els passos que ens han portat fins aquí, les arrels, són importants.