L'any 2018 Jem Bendell va publicar el document Adaptació profunda: un mapa per navegar la tragèdia climàtica. El 2020 una versió actualitzada d'aquest escrit m'arriba per refermar sospites, apuntalar fets i subratllar intuïcions: us convide a llegir-la. Fa temps que els científics estudien els efectes de l'escalfament global i prediuen escenaris de futur en un context de canvi climàtic. Però són generalment massa optimistes, per cert. Als fisiòlegs se sumen disciplines com l'antropologia, l'ecologia política, la geografia, la sociologia o la filosofia, però també pageses. Un mosaic de veus que aprofundeixen en les causes i conseqüències del que s'ha anomenat "crisi ecosocial". Esclats de llum que queden esmorteïts pel tecno optimisme exacerbat que una gran part de la classe política, també la "progressista", ha comprat.

Ara que s'acaba l'any, sembla que tocaria fer balanç. Pandèmia, especulació, problemes logístics... Falles d'un sistema que no acaba de cremar. El bombardeig informatiu i la necropolítica ens atomitzen i en nom de la urgència continuem remant a cegues perquè poc o res canvie. Però encara hi ha alguns fars a l'horitzó. Farà cosa d'un mes, un veí de Bovera va posar sobre la taula el que jo considere "el tema". Que ens calen espais per a trobar-nos, per definir el rumb juntes i preparar-nos materialment, i emocionalment per descomptat, per les disrupcions que seguiran patint les nostres vides tal com les coneixem. Semblaria que, tot i la desmobilització, mig forçosa mig voluntària, no ens queda una altra que apoderar-nos. Rescatar coneixements oblidats d'aquelles que durant tant de temps van saber HABITAR, així en majúscula i sense afegits. Pensant-ho bé, té el seu què veure que no ens queda una altra que ajuntar-nos per mirar de col·lapsar millor.