Segons fonts orals, i ja sabem que la veu popular va a missa, l'any 1921 començà a rodar la pilota del C. E. Cervià, altrament dit durant bona part de la seva trajectòria històrica, Club Deportivo Cervianense. D'aquesta manera, per tant, l'actual any, que ja comença a fer-se fonedís, es compleix el centenari d'aquesta entitat garriguenca que, malauradament, ja porta uns anys d'inactivitat al futbol territorial, concretament des de la temporada 2012-13, l'última de competició.

Segurament per aquesta raó, amb l'equip desaparegut i amb el camp pràcticament inutilitzat, l'aniversari ha passat amb més pena que glòria, fins i tot entre la majoria de cervianencs.

Enrere queden aquells anys de bullici, quan aquesta entitat fou la capdavantera del futbol garriguenc, especialment entre els anys 90 del segle passat i els primers d'aquest. Ni Borges, ni Juneda, ni Arbeca -per acotar amb les tres poblacions amb més població millors instal·lacions i pressupost- podien aturar un Cervià qualificat, fins i tot, com el "Numància de les Garrigues".

Deixant de banda la qualitat futbolística dels seus jugadors, hi havia altres factors que feien que el seu terreny de joc fos gairebé inexpugnable. El propi recinte municipal tot tancat, el seu camp de terra de petites dimensions i el caliu de l'afició, sempre bolcada amb l'equip, feien que l'equip contrari sentís l'alè dels espectadors tan a prop (semblant a aquells camps bascos dels setanta i dels vuitanta), que ens feia jugar des del primer minut amb dotzè jugador de forma clara. Això feia que en la majoria de partits, quan sortíem dels vestidors, semblés que ja guanyéssim el partit.

Fixeu-vos que parlo en primera persona perquè vaig ser un dels privilegiats de jugar aquells anys i viure aquell espectacle. Segurament els millors anys futbolístics de l'entitat, quant a continuïtat. 

Un dels més representatius va ser l'any del subcampionat en, l'aleshores, Primera Regional. Aquest fet ens va donar la possibilitat de fer la promoció d'ascens a la Regional Preferent (avui desapareguda), a Barcelona contra el Club Deportivo El Corte Inglés, patrocinat, evidentment, pel grup empresarial que gestiona els grans magatzems. El miracle no va poder ser, però fou tot un esdeveniment per al poble, tant el partit d'anada com el de tornada.

Per cert, i com a anècdota, jugadors amb parelles, equip tècnic i Junta Directiva fórem convidats, quan jugàrem a Barcelona, a dinar al restaurant dels grans magatzems de  l'entitat ubicat a la Plaça Catalunya.

Bé, un centenari com aquest, almenys per a la població de Cervià, no podia quedar en l'oblit, i des de l'Associació Cultural El Cérvol hem intentat posar-lo en relleu i, malgrat les dificultats pròpies de l'amateurisme dels membres que formem part d'aquesta i la situació d'alts i baixos de la pandèmia, hem elaborat un petit documental que barreja imatges del club amb entrevistes als expresidents cervianencs, al jugador més antic del poble i també hem volgut donar veu a les grans oblidades del futbol, les dones dels futbolistes. 

Potser per a aquest 2021 ja no podrà ser i no podrem commemorar l'aniversari quan i com tocaria, tot i els esforços, en tot cas vagi per endavant i per tal que en quedi constància en aquesta columna d'opinió per tal que en sigui coneixedora tota la comarca i arreu.
Com dèiem abans de començar cada partit, Cervià, Cervià, Cervià a guanyar!