Opinió
Joan Cornudella

Joan Cornudella

El teatre: un altaveu de futur

Tot i que el món pengi d'un fil, el teatre sempre es compromet i mira de ser crític amb la realitat que l'envolta. En menor o major mesura, fa d'altaveu dels perseguits, dels oblidats i dels humiliats. I cada any fa difusió del seu missatge particular a tot el planeta. El diumenge 27 de març, el vam escoltar, en el marc del Dia Mundial del Teatre, en diferents espais del territori. Molts alumnes d'institut van dedicar una estona a reflexionar sobre el que els suggeria el manifest del director Peter Sellars. Primer, tenen molt clar -com ell- que dos anys de Covid-19 els ha esmorteït els sentits i els ha escurçat la vida. I, a més, ha trencat les connexions de la gent. Segon, per pal·liar aquest dèficit, reivindiquen que cal tornar-se a reunir per revitalitzar les ments, la imaginació, les històries i el futur. Aquesta tasca no es pot fer treballant individualment. Per això, creuen -com ell- que el teatre ha de ser una invitació per fer aquest treball junts. No obstant això, no es posen d'acord perquè alguns prioritzen la paraula i d'altres, la pantalla.

Reconeixen que els mòbils són l'opi dels adolescents. La dependència és tan pronunciada que no saben desconnectar. Segons un estudi de la fundació ANAR, un de cada quatre casos d'assetjament escolar es produeix a través de les xarxes socials i la majoria de les víctimes solen ser noies. Per això, en alguns centres s'ha prohibit l'ús dels mòbils. No tothom ho ha vist amb bons ulls, però, de moment, aquesta mesura ha fet augmentar el rendiment escolar i ha reduït els casos d'assetjament. 

Ara bé, la contradicció més extrema la viuen els alumnes de teatre. Són capaços de reclamar a l'escenari que cal desconnectar per connectar i, a la pràctica, tornar-se irascibles si no tenen el mòbil a la butxaca. Potenciem el teatre als instituts. Potenciem-lo als pobles de la comarca. Aprofitem l'esclat mediàtic en favor del teatre amateur. Fem que comprenguin, que articulin, que parlin, que s'expressin. No ens enganyem. Sense esperit crític, sense memòria històrica, tot és més manipulable. I ells ho saben.