Aquesta vegada vull parlar d'una significativa part política.

El primer punt és la inacció per part d'ERC per sumar forces davant d'un estat espanyol que ens menysprea cada dia de forma més abusiva i desconsiderada. Ens està omplint Catalunya de pobresa, donen incentius a les empreses perquè marxin del nostre territori, fins ara ric i pròsper.

Aquesta panda només fa que alabar qualsevol repte que el PSOE els posa per davant. Rufián sembla un d'ells.

Per no ficar en nom Cambray, Torrent o Jordà, que tenen en els seus departaments una descuidada acció per als quals en teoria representen.

Veiem cada dia més que la gent no té ganes de participar ni en acció política, ni en qualsevol que pugui comportar estar al capdavant d'un ajuntament, d'una comissió de festes o bé un grup municipal.

Però això sí, quan s'acosten les eleccions municipals es comencen a activar, comencen a buscar desacreditar el "contrari", buscar la confrontació, ja no sols política, sinó fins i tot judicial. Accions que em recorden els partits d'ultradreta.

Si fem una vista al nord d'Europa, podem veure com entre tres o quatre partits ben diferenciats són capaços de fluir i representar la varietat de societat, com passa al govern alemany, que ha durat més de tres legislatures, amb sentit comú, amb cultura de pacte i d'arribar a grans consensos i acords.

Si seguim així, destrossant-nos entre els partits independentistes, mai aconseguirem que el nostre país pugui ser millor, ni més pròsper.

En aquest sentit, passa igual en ajuntaments o pobles que, per diferències de pensament, no es pot arribar a acords o a fer campanyes sense desprestigiar; no es pot sumar.

Aquí deixo la meva humil opinió i petjada per a qui es vulgui sumar a un projecte en què les Garrigues pugui ser una comarca on no siguem ciutadans de segona i puguem llaurar-nos un futur per a  nosaltres i per als que vindran.