Bro això, bro allò. Ndéu, la canalla. Amunt i avall el bro. Em desperto esmaperdut i m'arrastro pel fang de la vida fins a l'autobús. Ara potser en diuen "l'exprés". Un altre dia us en parlo. La canalla saluda el conductor amb un "as-salam alay-kum" i ell els contesta amb un "wa-alay-kum as-salam" entre rialles de complicitat. El conductor es passarà tot el viatge parlant en castellà. La canalla xerra en català. Deixen anar els bro sense control. Tot és bro. Tu i jo som bros. El món és un gran bro. Abans dèiem tio, tia, pao, pae, noi, noia. Les Garrigues, bro.

Quan arriba el meu torn, pujo i en un seient o altre sempre hi ha un plec de diaris amuntegats. És El Periódico. N'agafo un exemplar i me l'emporto al meu seient. Soc dels pocs que es corda el cinturó de seguretat. Fem-nos-ho mirar. Mascaretes per sota del nas. Vallverdú hi trobaria a faltar urbanitat. Durant el viatge llegeixo el diari barcelonocèntric per excel·lència. Ara potser no tant. Quan era jove els regalaven a la universitat i a l'autobús ens deixaven La Vanguardia. Com canvien les coses, bro.

També agafo el tren. El tren, aquell gran misteri. El mateix vagó que fa 23 anys. Hi ha seients que tenen la meva forma. Som al 2022 i encara ens fan falta tres hores per arribar a Barcelona, com al segle XIX. Sort de l'abonament aquell, bro. La gent hi parla amb naturalitat perquè el poble agafa el transport públic. Puja la canalla. Que si això, que si allò, bro. Al tren, la gent es fot dels polítics. De la mandra, de les poca-soltades, de l'atonia, de l'avorriment, del mort i de qui el vetlla. Uns guiris nòrdics pugen borratxos a Montblanc (?). Criden posseïts per l'alcohol i es barallen com micos de fireta penjant de les barres del sostre. A l'estació de les Borges se'ls acaba la festa: sis mossos els esperen a l'andana. Fi de trajecte, bros.

Me'n vaig a la meva feina precària (una d'elles). A Lleida. Faig classes a postadolescents d'entre 18 i 25 anys. Ja us ho podeu imaginar. Tot és bro, també. Bro, gimnàs ("l'entreno", en diuen), sortir de festa, alternar la feina amb els estudis, poca atenció, baixa assistència. Miro de convèncer-los que han de venir més a classe. Ni cas. Hi ha coses que no canvien mai, bro.