Opinió

Editorial

La marca Garrigues i els veritables valors a protegir

La Denominació d'Origen Protegida (DOP) de l'oli Les Garrigues ha denunciat un dels molins més reconeguts i premiats de la comarca, Olicatessen, dels Torms, per fer ús de la paraula "Garrigues" al seu web. Cal preguntar-se quina alternativa té una empresa que ven un producte associat a un territori per autoubicar-se: al sud de la província de Lleida? A l'oest de Catalunya? Al nord de Tarragona? S'admeten variants. I cal preguntar-se si la comarca hi guanya o hi perd amb el fet que els seus productors de qualitat apostin per fer bandera de l'indret on radiquen. La resposta, a criteri de cadascú. 

Anem a la comarca veïna. La DOP Priorat i la DOP Montsant vetllen pel manteniment del paisatge associat als seus vins de manera que donen indicacions estrictes als pagesos de les cooperatives i cellers associats sobre com han de ser les transformacions i replantacions de finques, els acabats de les construccions agrícoles, quins marges cal mantenir, etc. Allà, les DOP tenen clar que el producte que ofereixen va lligat a una qualitat però, també, que cal mantenir la concreta fesomia de territori que té al cap el seu consumidor potencial. I ho vetllen.

A les Garrigues, en plena transformació per l'arribada, per fi, de l'esperat reg del canal Segarra-Garrigues, els canvis s'hi estan produint sense cap mena de control. En pocs anys, hi ha parts de la comarca que corren el risc d'assemblar-se al banal i uniforme paisatge andalús, camps d'oliveres interminables, sense rastre del mosaic que ha donat caràcter a la comarca. El darrer exemple d'aquesta tendència, a les Borges Blanques, on una empresa de pistatxos ha adquirit un centenar d'hectàrees repartides en diverses parcel·les i turons i, sense cap mirament, les ha convertit en una sola peça contínua. En aquest i tants casos semblants, entenent també el paisatge com a valor tangible i real (ergo, actiu econòmic), hi ha un perjudici sobre la marca Garrigues, i la DOP no diu res. Estaria bé que el zel escrupolós sobre quelcom simbòlic com és el nom s'ampliés a allò més real, la matriu física que tot ho sustenta.