Als nostres pobles, tanquen les botigues. No surt a compte un comerç per a tan poca gent. A sobre, a la capital molts productes es troben més barats. Als nostres pobles, tanquen els bancs. Com que ho fan tot per la pasta, acomiaden els empleats i s'estalvien mantenir les sucursals. I si la parròquia vol efectiu, cap a la capital, que allí (encara) hi ha bancs. Als nostres pobles, tanquen els bars. Els que queden, moltes tardes fan festa -per quatre tallats i una canya, val la pena obrir?- Els assidus saben que sempre els quedarà la capital. Als nostres pobles, tanquen les escoles. Perquè hi ha poca canalla. Els nens han d'anar al poble del costat, que és més gran, o bé -ho heu endevinat- a la capital.

El despoblament és la pandèmia de la comarca. Com l'aturem? Com trenquem el cercle viciós? Com guanyem habitants? El reg hi ajudarà? O ja és massa tard? Últimament, no m'acabo la perplexitat. Entre el Cogul i Castelldans, fan les obres del Segarra-Garrigues. Tubs, excavadores, rases, espones a terra, roba fosforescent. I jo em pregunto: aquesta gent per a què treballa? Per a qui treballa?