En els últims mesos, agricultors i ramaders de diversos països, com ara Alemanya, els Països Baixos, França, Itàlia o Polònia, han sortit al carrer per denunciar la situació del seu sector. A Catalunya, aquesta mobilització s'ha començat a estendre i s'ha intensificat els darrers dies. S'estan organitzant grups i accions a diverses comarques, i s'espera que la protesta es torne a repetir en els mesos que venen.

Segurament, com arreu, moltes de les persones que es manifestaran al nostre país no estan sindicades, ja que no se senten representades per les organitzacions pageses majoritàries. Supose que no soc la primera a pensar que el moment present d'esgotament i de ràbia popular acumulada està sent aprofitada per sindicats i partits. No és nou. Han sabut atreure l'atenció del quart poder, tot i ser precisament ells mateixos qui, per decisió o per omissió, han portat la pagesia a la situació actual.

Però sembla que d'això no se'n pot parlar obertament perquè llavors t'expulsen dels espais on, se suposa, s'haurien d'estar debatent temes de fons. En comptes d'això es disputa l'hegemonia del relat el qual, a les portes de les pròximes eleccions europees (juny 2024), és important dominar. Perquè cal, es veu, assegurar-se un panorama polític que continue afavorint la producció intensiva i la concentració d'una terra destinada, ja no només als aliments, sinó a generar biogàs o fer una gestió lucrativa dels residus urbans. Ja sabeu que de propostes estrella així, per aquest racó de món, no ens en falten. Som molt emprenedors i ens estimem els nostres pobles, contribuïm al fet que estiguen vius, i tot això i allò. Ja.

L'actual revolta del camp torna a ser una oportunitat per construir un nou model agrari. La petita pagesia, les organitzacions socials i el conjunt de la societat catalana han d'aprofitar aquesta ocasió per a fer-se valdre, i foragitar de l'imaginari col·lectiu la idea que produir menjar no només és un acte polític, sinó que, segurament, ho és més que mai. I que, per tant, no podem deixar que ho regule l'extrema dreta, que ja fa dies que s'hi sent còmoda als escons, ni els llops de l'agribusiness amb cadireta als sindicats i cartera a les conselleries.