La font del Paradell, el meandre de les Planes, els salts de Castellserà, el pont dels Teixits, l'alzinera del Quelàs, el pont de la Lletra, el parc del Reguer... són una llista de racons de diversos indrets dels canals i les séquies derivats del canal d'Urgell. Aquests i alguns altres, fins a dotze, formen part del calendari del 2024 editat per la Plataforma Canal Viu.

Aquests espais els han escollit les diferents associacions com a significatius en els trams del seu àmbit d'actuació. Alguns són molt coneguts, altres estan en procés de recuperació i també n'hi ha en perill de desaparèixer per les obres de modernització del canal d'Urgell.

Podem descobrir-hi els salts d'aigua d'antigues centrals hidroelèctriques; ponts de pedra per facilitar el pas, dels quals han desaparegut les baranes i els pilons laterals a causa de la renovada maquinària agrícola molt sobredimensionada; una alzina majestuosa, testimoni d'un camí ral, i un espai proper a un reguer que s'ha convertit en un parc urbà. No ens podem oblidar de les casilles, plenes de vivències per a moltes famílies i de gran importància en el manteniment de les lleres i dels marges del canal i de les séquies. 

Des de les entitats de les Garrigues que hi hem participat hem apostat per reivindicar espais que han estat o estan amenaçats. Des del CEBG, s'ha aprofitat l'ocasió per reivindicar el Pont dels Teixits (restaurat gràcies a la pressió popular); des de Fem Llavor, es proposa la Font del Paradell, tot esperant que s'engegui el projecte de restauració; i des de la nostra entitat, il·lustrem el Meandre de les Planes, un espai que caldrà veure com s'integra en les obres de modernització projectades a la 4a Séquia.

En el projecte per demanar el bé cultural d'interès local -BCIL- de la 4a séquia hi ha uns paràgrafs que ho expliciten clarament: "La seva fisonomia i la seva utilitat s'ha adaptat a l'ús que n'ha fet la gent dels pobles per on passa. El gran avenç i progrés de la nostra societat és saber trobar el punt precís entre la simbiosi de percepcions, sensibilitats i interessos. Aquest és un dels motius pels quals cal preservar aquests espais com a béns culturals d'interès local, ja que són testimoni d'una societat passada i en formen part del concepte d'arqueologia industrial i del paisatge".

Finalment, només cal remarcar que, segons l'època de l'any, cada racó es transforma substancialment. El procés vegetatiu dels arbres i les plantes, els canvis estacionals, el sol, la boira o qualsevol fenomen atmosfèric ens hi ofereixen una vivència única i personal.