Disset de maig de dos mil vint-i-quatre. És complexa la situació política que vivim en l'eix nacional avui en dia, i més si la comparem a la que tenim a nivell comarcal. A les Garrigues, hi ha hagut una majoria independentista des del punt de vista social i de dretes des del punt de vista econòmic, en què Junts+ és, en general, el partit més votat. La mateixa previsió es pot extrapolar a l'àmbit lleidatà i a la província de Girona. 

No obstant, el PSC, a favor d'iniciatives d'ideologia clarament socialista com ara el Hard Rock o de polítiques municipals a Barcelona que no fan res per evitar que en un sol matí hi puguin haver disset ordres de desnonaments a la mateixa ciutat, ha arrasat, precisament, a l'àrea metropolitana i la província de la capital catalana, així com a la de Tarragona, afavorint el seu balanç final d'escons al Parlament. 

A banda, hi ha hagut un creixement exponencial, un any més, de la ultradreta pràcticament a tot arreu del país: ja deia Bad Bunny que "baby la vida es un ciclo", però suposo que una cosa és que tornin els pantalons cargo oversize i els jerseis de ganxet i l'altra que el racisme desacomplexat estigui de nou a l'ordre del dia.

No cal dir que aquesta victòria i els pactes que se'n derivin poden suposar canvis en l'estructura política de suports estatals, però, sobretot, és un indicador claríssim del desengany que molts joves pateixen enfront un sistema que no només els asfixia, sinó que sembla que no pot dur a terme cap més acció per tornar-los a fer partícips. 

La manca de participació històrica d'aquestes eleccions també és un dels elements clau de la davallada general de l'esquerra (i de l'independentisme no conservador), fet que igual hauria de fer plantejar als partits esquerrans si aquesta patacada hauria de servir-los per deixar de jugar a la política des de la perifèria o distanciar-se encara més del centre del polisistema de partits i atacar els seus objectius de maneres més creatives. I, d'altra banda, els votants potser també hauríem de plantejar-nos si la manera de gaudir de certs canvis és lluitant des de dins o bé seguir distanciant-nos-en per manca d'interès, per mandra, o per desengany.