Vaig conèixer el Ventura Viladegut el 2019, quan vaig començar a l'Escola Agrària de les Borges Blanques. Abans, ja n'havia sentit tronar el nom, per les xarxes socials, o en alguna conversa agafada al vol. Sabia que n'era professor, que n'havia estat el director i que baixava de Maials.

Per als meus llibres, entrevisto gent. Gràcies a això, quan ensopego algú, de seguida intueixo si em dirà coses. Si la informació tindrà substància, importància, suc. Doncs bé, quan vaig conèixer el Ventura, vaig tenir aquesta impressió. I no em vaig equivocar.

El Ventura em va ajudar a fer Una terra d'oli. No és el mateix dir a l'entrevistat que fas un llibre sobre l'oli que dir-li que fas un llibre sobre l'oli i vens de part del Ventura. Perquè el Ventura, al sector de l'oli, a les Garrigues i més enllà, és un home respectat i estimat. Ha estat professor de molts pagesos, ha ajudat molts pagesos a establir-se, els ha aconsellat, n'ha escoltat les inquietuds, hi ha fet broma i fins i tot els ha confessat.

L'any passat, el Ventura va ser finalista al premi Olivera d'or al garriguenc de l'any. Ho tenia tot de cara: és de Maials, viu a les Borges Blanques i està casat amb la Maite, una arbequina com no n'hi ha. Coneix la salvatge garriga de dreta a esquerra i de dalt a baix -se la sap de memòria! A cada poble garriguenc, en coneix uns quants. A cada poble garriguenc, un bon munt el coneixen. Té amics a tota la comarca. S'estima la comarca, treballa per la comarca de dilluns a diumenge -i tant li fa, que estigui jubilat.

Per aquest motiu, em va sorprendre i em va contrariar que el Ventura no guanyés l'Olivera d'or. Quants mèrits havia de reunir, per guanyar? Què més havia de fer? Quan van inaugurar l'Escola Agrària de les Borges, el Ventura ja hi era! Més de 40 anys al peu del tractor! Aviat s'obrirà el termini per presentar candidatures per a l'Olivera d'or d'enguany. Crec que les Garrigues no s'ho poden permetre, això de no premiar qui tant ho mereix. Per Ventura, encara hi som a temps.