Sempre he tingut seriosos problemes amb les portes. Poso dos exemples. Durant anys mai vaig encertar per quina de les dues portes podia entrar a l'ajuntament de les Borges Blanques. Com que el carrer és estret, poques vegades s'entra a l'ajuntament de front, sinó que s'hi accedeix venint de la dreta o l'esquerra. El meu raonament (economia de moviments, rapidesa, etc.) o la mateixa inèrcia em deia que, si entraves per la dreta, escollies la porta més propera de les dues, situada a la dreta. Però llavors xocava (literalment) amb la lògica de l'ajuntament. Només s'accedia per la porta de l'esquerra, suposo que degut que, per anar a les oficines, has d'anar a l'esquerra. L'altra, tancada. El que no vaig entendre mai era que a cap empleat municipal se li hagués ocorregut senyalitzar la porta tancada. No tenien temps, ni retoladors, ni folis?

Pitjor fou a les flamants oficines d'una multinacional. Sis dobles portes de vaivé, de vidre transparent. A cada fulla de cada porta el mateix tipus d'agafador, un llarg tub metàl·lic horitzontal. Portes idèntiques i només separades entre si per una mínima escletxa. Una endevinalla per entrar. De les sis portes només s'accedia per una, i d'aquesta només s'obria una de les dues fulles. Cap senyal ho indicava. En un hotel també vaig tenir mala sort. No podia obrir l'aigua del coi d'aixeta de disseny de la dutxa, i rajava freda o calenta si es movia un minúscul giny, dissimulat al lateral de la canella. Amb tantes proves en contra, havia acceptat que era un analfabet funcional! Fins fa poc, després de llegir un llibre de l'enginyer de sistemes cognitius Donald Norman, a qui li passava el mateix: tenia dificultats amb les tecles que engegaven un petit electrodomèstic, i també amb si obriria, o no, les portes dels edificis. Norman és taxatiu: si un simple objecte quotidià no pots deduir com funcionar, és perquè és mal dissenyat. Ara vaig més tranquil pel món!