El diumenge 18 d'octubre d'ara fa justament 10 anys naixia l'associació cultural Lo Coscoll. S'autodefinia a si mateixa de la mateixa manera que es pot definir l'arbust: "Resistent, punxent i de comunitats permanents en climes secs". L'associació ha representat de manera indefectible el caràcter dels tres pobles considerats el nucli de les Garrigues històriques: Alcanó, Alfés i Sunyer. Un caràcter forjat al llarg del temps a partir de tindre pocs habitants, una renda per càpita més aviat baixa i, segurament el causant de tot plegat, haver sigut de secà. Un caràcter molt més acostat al dels pobles veïns de les Garrigues, que no pas al de tot el regadiu del Segrià, on pertanyem administrativament.

Durant tots aquests 10 anys, l'associació ha organitzat de manera incansable una gran quantitat d'activitats seguint el solc d'allò que ens defineix: llengua, cultura i país, Països Catalans. Infinitat de concerts d'autors amb arrel i políticament compromesos, presentacions de llibres i clubs de lectura, activitats gastronòmiques diverses, curses d'orientació, cagades de tronc de Nadal, jocs de taula... i me'n deixo.

Sempre és trist quan arriba el moment de dir adeu, però si els seus membres s'ho miren amb perspectiva, poden estar orgullosos de tot el llegat que deixen. En uns pobles petits on més enllà de la inèrcia i la rutina hi costa de generar moviment, on, més enllà dels ajuntaments, pràcticament no hi ha espais per on gaudir de la cultura, Lo Coscoll ha aconseguit de generar durant aquests deu anys tot aquest dinamisme que tant es reclama als pobles quan es diu que se'ls vol vius.

I acaben tal com ho van començar, amb un acte a la Creu dels quatre termes, un lloc simbòlic on coincideixen els termes dels tres pobles juntament amb el de Sarroca. Sortint caminant cadascú des del seu poble per arribar en aquest punt d'unió. Traslladant enmig d'un bancal d'olivers tot allò necessari per a poder celebrar un vermut musical, dinar i veure els concerts de J.M. Cantimplora i el Martí de Térmens.

Per tot això, i tots aquests deu anys, només us podem dir una cosa: Moltes gràcies per tot, Coscoll!