29 d'octubre del 2024, un dia marcat en negre en la història dels temporals. Un any després de la desgraciada dana que va devastar el País Valencià, són molts els traumes i les històries que perduren després dels més de dos-cents morts que hi va haver. Moltes famílies trencades, vivències duríssimes i records que tant de bo mai haguessin existit. 

Ara que es va complir el primer aniversari d'aquesta gran tragèdia es va convocar un acte d'homenatge a les víctimes i als seus familiars a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. Juntament amb les nombroses autoritats, hi havia un personatge que cantava més que cap, el ja expresident de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón. 

Tot i els nombrosos errors atribuïts a la seva gestió aquell dia, Mazón seguia al capdavant del govern sense fer cas a la gran pressió social que estava rebent. Després d'omplir diaris i telenotícies un any sencer, no havia tingut encara la dignitat de dimitir, fins que en aquest acte va haver de sentir acusacions, crits i xiulets dels mateixos familiars de les víctimes que el van fer prendre finalment la decisió de deixar el càrrec, tristament molt tard, tant tard com es va aixecar de la taula del restaurant aquell fatídic dia quan ja tot estava perdut. Ara resulta que sí que assumeix errors, quan havia estat mentint des del principi, només pensant en ell. 

Fins on ha d'arribar la hipocresia política? És evident que la cadira del poder dona per molt i cada vegada els polítics tenen menys vergonya, solament els importa el seu benefici personal i han perdut totalment el sentit comú, el respecte pels seus companys i rivals, i el qu e és més greu, han deixat de tenir respecte i consideració per la ciutadania, no n'hi ha cap que se'n salvi. 

És igual el partit polític que sigui, tots es guien pel mateix patró, estan més pendents d'insultar-se els uns als altres que de fer alguna cosa de profit. En definitiva, és clar que caldria que hi hagués menys polítics i més persones vàlides amb ganes de treballar, col·laborar i aixecar el país.